L'afer Ney­mar ha sumit el bar­ce­lo­nisme en el des­con­cert després de la dimissió del pre­si­dent San­dro Rosell. En aquesta han estat deter­mi­nants les ame­na­ces sofer­tes per la seva família que s'han traduït en nou denúncies davant dels Mos­sos d'Esqua­dra. En aquest sen­tit res a dir, ningú està obli­gat a posar en perill la seva família com a con­seqüència del càrrec que ostenta, encara que sigui la pre­sidència del club de fut­bol més impor­tant de Cata­lu­nya. Però, a banda de les ame­na­ces, hi ha tot un seguit d'ombres en la con­trac­tació de Ney­mar que calia acla­rir.

En pri­mer lloc, la qüestió del cost real del fixatge, que només s'ha fet públic arran de la que­re­lla pre­sen­tada pel soci Jordi Cases davant de l'Audi­en­cia Naci­o­nal, que ha ser­vit, de retruc, perquè tota la caverna mediàtica de l'entorn del Reial Madrid infli el pit i posi en qüestió els valors que diu que defensa el Barça i apro­fiti, a més, per car­re­gar con­tra el procés pel dret a deci­dir. Cer­ta­ment, l'ope­ració del fit­xatge no ha estat en abso­lut trans­pa­rent fins que el nou pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, ha posat en negre sobre blanc i els 57 mili­ons d'euros ini­ci­als han pas­sat a ser 86, dels quals una gran part han anat a parar al pare del juga­dor o a empre­ses del seu entorn. La pre­gunta és per què no es va dir des d'un pri­mer moment quina havia estat la quan­ti­tat que havia cos­tat l'ope­ració? Real­ment Ney­mar és un juga­dor impres­cin­di­ble per al Barça o es trac­tava de mar­car un gol a Flo­ren­tino Pérez impe­dint que anés a parar al Madrid i no donant a conèixer els con­trac­tes asso­ci­ats al seu fit­xatge per fer veure que havia cos­tat tres vega­des menys del que li dema­na­ven en el club blanc? Si és així tot ple­gat seria més propi d'una pica­ba­ra­lla d'ado­les­cents pro­ta­go­nit­zada per uns direc­tius que mal­me­ten la con­fiança d'una massa social que va donar un suport incon­tes­ta­ble a Rosell en les dar­re­res elec­ci­ons.

En segon lloc, plou sobre mullat perquè una part con­si­de­ra­ble d'aquesta massa social ja havia anat per­dent la con­fiança en la direc­tiva arran d'algu­nes deci­si­ons ante­ri­ors, des de com es va pri­o­rit­zar l'anunci de Qatar Airways a la samar­reta del Barça en detri­ment del d'Uni­cef fins a la manera en què es va aco­mi­a­dar Éric Abi­dal després d'haver pas­sat una greu malal­tia o la judi­ci­a­lit­zació de la gestió de l'ante­rior direc­tiva –de la qual Rosell va for­mar part ini­ci­al­ment– o com es van tren­car les rela­ci­ons amb Cruyff i, pot­ser algun dia ho sabrem, també amb Josep Guar­di­ola.

En ter­cer lloc, la situ­ació gene­rada pot tenir deri­va­des inqui­e­tants per al club si l'Audi­en­cia Naci­o­nal con­si­dera que hi ha matèria jurídica­ment puni­ble en els con­trac­tes que envol­ten el fit­xatge. A més, hi ha altres deri­va­des menys per­cep­ti­bles que podrien deses­ta­bi­lit­zar el club i el pri­mer equip, des d'un entre­na­dor que va ser una aposta de Rosell (i que ha sor­tit bé) fins a pos­si­bles fixat­ges o reno­va­ci­ons de juga­dors. Pro­ba­ble­ment té raó Gerardo, Tata, Mar­tino quan dis­sabte després de la der­rota con­tra el València deia: “Ara comen­cem una lliga del tot dife­rent.” I cal­dria afe­gir-hi que això és així i no només en l'aspecte espor­tiu.

Final­ment, val a dir que Josep Maria Bar­to­meu ha començat amb bon peu i exhi­bit trans­parència. És el que espera el soci, recu­pe­rar uns valors que tot aquest afer han posat a la picota. Cal ara que el nou pre­si­dent, que no ha sor­tit d'unes elec­ci­ons, pro­posi una moció de con­fiança o con­vo­qui elec­ci­ons avançades per obte­nir de nou la con­fiança de la massa social. I cal també no dei­xar de donar suport a un equip que ine­vi­ta­ble­ment no és aliè a la situ­ació que s'ha creat.