Dissabte, el món del futbol va rebre un cop duríssim. La pèrdua de Luis Aragonés va suposar una notícia que ningú volia assimilar. I és que la figura d'Aragonés anava més enllà de les pissarres, els títols i les banquetes. Sempre lligat a l'Atlético de Madrid, El Sabio de Hortaleza va tenir una carrera brillant com a futbolista al Vicente Calderón, va rescatar l'equip de l'infern de la segona divisió i va modelar un jove jugador que va acabar sent l'ídol de l'Atlético: Fernando Torres. Segurament, però, el gran èxit de Luis va ser agafar un grapat de jugadors desfets per les constants decepcions i convertir-lo en una màquina de fer futbol. Després de caure derrotats en els vuitens de final en el mundial del 2006 contra la França de Zidane, la selecció espanyola va fer un gir total. Aragonés va entendre perfectament que l'única manera de guanyar era posant a la gespa tots els bons. Va col·locar Marcos Senna com a pilar i el va envoltar de petits que tocaven i tocaven la pilota fins a arribar a la porteria rival. L'Eurocopa del 2008 va ser un punt d'inflexió. El seleccionador va prescindir, entre d'altres, de Raúl i va donar les regnes del joc a Xavi. Quarts de final contra Itàlia i tot es decidia en els penals. Si haguéssim fet cas dels precedents, el més normal hauria estat que Espanya hagués tornat a casa. Però no. La mentalitat havia canviat. Els jugadors començaven a creure que ells també podien assolir grans fites. Totes aquestes lliçons, aquest increment de confiança dels futbolistes de la selecció girava al voltant d'una idea: és preferible tenir al camp jugadors menuts que mantinguin la pilota i sàpiguen què fer-ne, que no pas atletes que hi corrin al darrere. “Quan arribi a Londres, digui al negre [Thierry Henry] que vostè [Reyes] és millor jugador que ell.” Aquesta escridassada pública va aixecar molt de rebombori, sobretot en la premsa britànica. Més enllà de les paraules, el missatge del tècnic era clar i directe: els jugadors espanyols no tenien res a envejar a altres estrelles mundials. Havien de canviar la mentalitat. I ho va aconseguir. Aquesta és la gran herència de Luis.