La societat japonesa sempre ha estat pionera en innovació i atreviment al mateix temps que ha mantingut un gran respecte per la tradició i la veterania. Una barreja de realitats distants en el temps, però que conflueixen per al bé comú. A Sotxi, aquests dies, l'equip japonès de salts d'esquí serà fidel a la idiosincràsia nipona. El capità de l'equip és Noriaki Kasai. Té 41 anys i a la ciutat russa batrà un nou rècord: competirà en els seus setens Jocs Olímpics d'hivern consecutius (hi participa des d'Albertville 1992). Ho farà en plena forma. Aquesta temporada ha quedat cinquè en la general del torneig dels 4 trampolins, va guanyar la copa del món de Tauplitz (Àustria) –el més veterà de la història a fer-ho– i ha acabat tercer en la general. En el seu palmarès hi ha una medalla de plata per equips a Lillehammer 1994, però té una espina clavada. Quatre anys més tard i a casa seva no va poder guanyar l'or per equips a Nagano per una lesió (va saltar a títol individual). Sotxi també s'apunta a la innovació, i una de les novetats del programa són els salts d'esquí en categoria femenina. I aquí, el Japó té una altra opció de medalla ferma: Sara Takanashi. Va néixer el 1996, quatre anys més tard del debut de Kasai en uns Jocs Olímpics. Només té 17 anys, però ha dominat amb mà de ferro aquesta disciplina en els dos últims anys. Vigent campiona de la copa del món, aquesta temporada ha establert un nou rècord de victòries: 10 en 13 proves. No té rival en el trampolí de 90 metres i tothom la situa com la màxima favorita. Kasai i Takanashi són nascuts tots dos a l'illa d'Hokkaido. Són hereus de la gran tradició dels salts d'esquí al Japó. El primer trampolí es va construir el 1960 (Nozawa Onsen). Des de llavors, el Japó ha cultivat els esports d'hivern (Jocs de Sapporo 1972 i Nagano 1998) i ha fet una aposta decidida perquè figures com Kasai tinguin el relleu garantit amb noves estrelles emergents com Takanashi. El pes de la tradició.