Normalitat

No passa res. Tot a lloc. Ins­ti­tu­ci­o­nal­ment, aigües tran­quil·les. La dimissió de San­dro Rosell entra en els plans pre­vis­tos i l'actu­ació de Josep Maria Bar­to­meu, el seu subs­ti­tut, mani­fes­tant-se en direcció contrària a la del seu amic, també és nor­mal. Per exem­ple, resulta que si con­tra la Real Soci­e­dad l'entrada d'afi­ci­o­nats no arriba ni als 40.000 espec­ta­dors ningú s'ha de posar les mans al cap perquè, és clar, l'hora és dolenta. Tot allò de la cam­pa­nya elec­to­ral de can­viar els hora­ris dels par­tits ja s'ho ha endut el vent… com tan­tes altres coses! Es veu que això, que tot val­gui menys la paraula, també és nor­mal. Si fins i tot el Tata Mar­tino diu que amb el fut­bol a aques­tes hores ell tam­poc ani­ria a veure jugar l'equip! Els pobres com­panys de comu­ni­cació del club deuen estar esti­rant-se els cabells! Però és clar, aque­lles cri­des de Pep Guar­di­ola a l'assistència mas­siva encara que fos con­tra el Gra­ta­llops FC eren anor­mals. És clar que sí. Que els direc­tius Javier Faus i Jordi Moix expli­quin el pro­jecte del nou camp i de l'espai Barça ha estat la línia de Rosell, però ara, sense ell, s'hi ha afe­git Jordi Car­do­ner, que estava en hores bai­xes després del fracàs-engany de la grada jove i les seves demos­tra­des rela­ci­ons amb els Boi­xos Nois. Car­do­ner vol quota de pro­ta­go­nisme i exi­geix la seva presència en qual­se­vol acte que tin­gui a veure amb el soci. Bé, la cons­trucció del nou coli­seu blau­grana, en aquest moment, hi té poc a veure, però la pan­ta­lla, en aquests ins­tants, és impor­tant. Nor­mal, en temps pre­e­lec­to­rals. El con­trari del que li passa al por­ta­veu, Toni Freixa, que al marge de fer tuits cri­ti­cant el joc de l'equip (lògic, oi?) no forma part de la corda de Bar­to­meu i ha cai­gut en desgràcia. Ens hau­rem d'acos­tu­mar a veure'l menys. Per cert, que el referèndum sobre el Camp Nou, amb data per votar, però sense pro­jecte clar, tam­poc és cons­truir la casa per la tau­lada. Es veu que això és el que fan tots els clubs del món. I Car­les Vilar­rubí? Pot­ser també serà ben nor­mal veure'l aviat par­lar clar… I els judi­cis diver­sos, el de Ney­mar, el de Laporta i la seva gent, els avals i les altres cau­ses que també for­men part del dia de qual­se­vol enti­tat són, això, fets habi­tu­als. Suposo que les enèsimes enques­tes que el Barça està fent ofe­ri­ran uns resul­tats, no cal dir-ho, nor­mals. Per cert, enques­tes ara? Per què?

Espor­ti­va­ment par­lant també és nor­mal que en aquesta lliga tan desi­gual el Barça hagi sumat només cinc dels dar­rers dotze punts. Tran­quils. Tot està en per­fecte estat. Que Ale­xis sigui el juga­dor de l'any és un mèrit del Tata Mar­tino, que ha estat capaç de res­sus­ci­tar-lo. Fantàstic. Que no hi hagi notícies de Xavi, Ney­mar i Ini­esta, entre d'altres, no és culpa de ningú. De les lesi­ons i que no estan en forma. Ja millo­ra­ran. Calma. I de Messi, tam­poc. Que esti­gui més avor­rit que els espec­ta­dors que han dimi­tit d'anar a l'estadi és un no res que no cal aten­dre. No hi ha líder. Ni a la llotja ni al ves­ti­dor. Però tran­quils perquè tot està con­tro­lat.

Res­pecte al país, en canvi, no. Això és dife­rent. Aquí sí que tot està tras­bal­sat. Fem falta tots perquè no ens ho estan posant fàcil. Mal­grat tot, cal no aflui­xar. Seguim tenint molta pressa.