8 de maig del 2005

Les cinc copes d'Europa d'hand­bol del dream team de Valero Rivera que­da­ven molt enrere. Feia cinc anys de la sisena copa d'Europa del Barça, però el nou Barça de Xesco Espar, amb una bar­reja de super­vi­vents d'una època glo­ri­osa –Bar­ru­fet, O'Callag­han, Txepkin i Ortega– i nous herois –Romero, Nagy, Tomàs– va ser capaç de tor­nar a reg­nar a Europa. I ho va fer con­tra el Ciu­dad Real que diri­gia Juan de Diós Román a la ban­queta i Tallant Dui­xe­baev a la pista. D'aquí va venir aquell “No els gua­nya ni Déu”, d'un rival que sem­blava imba­ti­ble diri­git per un home que por­tava un nom diví, però que no va poder amb la màgia del Palau.