Les cinc copes d'Europa d'handbol del dream team de Valero Rivera quedaven molt enrere. Feia cinc anys de la sisena copa d'Europa del Barça, però el nou Barça de Xesco Espar, amb una barreja de supervivents d'una època gloriosa –Barrufet, O'Callaghan, Txepkin i Ortega– i nous herois –Romero, Nagy, Tomàs– va ser capaç de tornar a regnar a Europa. I ho va fer contra el Ciudad Real que dirigia Juan de Diós Román a la banqueta i Tallant Duixebaev a la pista. D'aquí va venir aquell “No els guanya ni Déu”, d'un rival que semblava imbatible dirigit per un home que portava un nom diví, però que no va poder amb la màgia del Palau.