L'alemanya Carina Vogt es va convertir dimarts a Sotxi en la primera campiona olímpica de salts d'esquí. I ho va fer noranta anys més tard que el primer campió masculí, el noruec Jacob Tullin Thams, que va ser el vencedor de la prova que es va disputar en la Setmana Internacional d'Esports d'Hivern del 1924 a Chamonix i que el 1926 va rebre la condició de primers Jocs Olímpics d'hivern.

A Sotxi s'estrenen 12 proves en el programa olímpic, masculines, femenines i mixtes, fins a arribar a les 98 proves de quinze esports. Entre les proves que s'estrenen, la dels salts d'esquí femenins destaca per damunt de totes perquè no es tracta d'una prova manllevada dels X Games d'hivern, ni és una adaptació d'una altra prova, ni és un relleu mixt. És, purament i simple, permetre que les dones pugin fer una prova fins ara reservada als homes. I encara només una i gràcies, perquè els homes fan salts des del trampolí normal i el llarg. Les dones, des del normal, de 90 metres, i prou.

A Sotxi s'ha acabat la llarga lluita de les saltadores, que van arribar a anar als tribunals per reclamar el seu dret a ser olímpiques. Va ser fa quatre anys, abans dels Jocs de Vancouver, quan van arribar fins al tribunal suprem del Canadà després que el tribunal d'apel·lacions de la Colúmbia Britànica rebutgés la seva petició davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el comitè organitzador dels Jocs de Vancouver. Tot perquè l'any 2006 el COI s'havia negat a incloure els salts femenins en el programa dels Jocs del 2010, al·legant criteris tècnics, un eufemisme per no dir que consideraven que no hi havia prou saltadores de nivell per participar en els Jocs i que no es practicava a prou països. Un argument que fa molta gràcia si recordem tots els Moussambani que en cada edició dels Jocs –tant se val que siguin d'estiu o d'hivern– participen sense tenir una qualitat mínima perquè hi hagi com més països millor en la desfilada inaugural. Les saltadores eren totes de països que ja participen habitualment en els Jocs d'hivern. No aportaven globalització i no tenien lloc en el paradís olímpic.

I això que l'any 2004 s'havia posat en marxa la copa Continental –en què va ser tercera l'austríaca Daniela Iraschko, segona ara a Sotxi, deu anys després–, que el 2011 va passar a ser copa del món. Els salts femenins van entrar en el campionat del món el 2009 –36 saltadores de tretze països– i també es van disputar el 2011 i el 2013. L'abril del 2011, el COI, finalment, va autoritzar els salts femenins per a Sotxi 2014.

Històricament, la dona ha estat la gran marginada de l'olimpisme –un moviment que des de sempre se'ns presenta com a regenerador de la societat–. Coubertin era un gran misogin, i fins al 1981, amb Joan Antoni Samaranch de president, no hi va haver cap dona membre del COI. Ara n'hi ha 23 de 108 i el COI n'està satisfet i en fa bandera. La paritat arriba al programa olímpic, no al COI.