Felicitats al Barça per la seva classificació per a la final de la copa. Espera el Madrid i, per tant, serà un gran espectacle. I a diferència del fenomen de moda, o sigui, que l'afició no acudeixi en massa a veure el seu equip, entre els socis hi haurà bufetades per aconseguir una entrada. Una final és una final.

Serà la primera oportunitat de Josep Maria Bartomeu d'aixecar un trofeu com a president blaugrana. Dimarts passat el dirigent va tornar a parlar en roda de premsa. Tot i que hauria de ser el més normal, s'agraeix la seva predisposició davant dels periodistes, sense prohibicions de temes ni límits de temps. I una vegada més, el tema estrella va girar al voltant de l'estadi. Va respondre a trenta una preguntes, quatre de les quals sobre les fluixes entrades de la temporada i vuit més sobre el camp nou. Anem a pams. Pel que fa a l'absentisme de l'aficionat, Bartomeu ho té clar: la gent no va a veure Messi, Xavi, Iniesta i companyia per culpa dels horaris (però no havíem quedat en campanya electoral que això era qüestió de quatre dies? Ahhh! Era campanya electoral! D'acord doncs…) i del mal temps. O sigui que quan arribi la caloreta i l'equip jugui a les cinc, tot arreglat. Fantàstic.

Passem a l'altre tema, l'estadi nou. La trobada de Bartomeu amb els mitjans de comunicació tenia com a excusa explicar els nous canvis de funcions dels membres directius, però la intenció, aprofitadíssima, va ser tornar a parlar del que per a la junta de Rosell i el seu successor és prioritari: l'estadi nou. Abans del torn de preguntes, encara dins de la seva exposició inicial, Bartomeu va voler tranquil·litzar els socis que se li acosten preocupats pel preu. Curt i ras: “Té viabilitat econòmica!”, contundent, aquest cop sí, sense el seu to amable de sempre. Realment sense saber el perquè de tantes urgències, aquest és un tema que els posa molt nerviosos a tots. Per guanyar el referèndum del primer cap de setmana d'abril, el president va deixar anar dues frases de gran impacte: la primera al voltant de “la necessitat d'aprovar la proposta per seguir sent el millor equip del món”. I la segona, que “aquest no és un projecte de junta sinó de club”.

Pel que fa a la primera frase, hauran de perdonar la meva discrepància. És evident que una instal·lació nova ajudarà a millorar els ingressos de l'entitat. Hi haurà més VIP i també algun concert, així que uns quants milions més cauran. Ara bé, posar la por al cos dels aficionats condicionant el sí o sí de la remodelació a l'èxit esportiu és barrejar pomes amb peres. La pilota mai ha casat bé amb el totxo, i la història recent d'aquest club té molts episodis que ens servirien de meravellosos exemples. A casa meva, d'aquestes estranyes connexions i operacions amb la paraula per aconseguir un fi interessat, en diem manipulació. Es faci o no l'estadi, l'èxit per ser el millor club del món té a veure també amb moltes altres qüestions que, per cert, aquesta junta directiva fa temps que té oblidades i que tenen a veure amb les persones, l'ànima i l'essència de la institució. De veritat que hi ha vida més enllà de cuidar només els diners…

Respecte de la segona frase, hi estic d'acord. Ara bé, no és correcte fer votar els socis el que Bartomeu anomena “proposta”, ni tan sols projecte! L'oposició en ple ja ha deixat clar que el referèndum no s'ha de fer i que una qüestió tan important mereix un debat d'idees davant del qual els socis prenguin consciència de la millor opció. No es tracta de dir sí o no, sinó d'escollir la proposta A, B, C o D, ben treballada i ben discutida. No era una qüestió de club? Doncs això, democràcia verdadera, no disfressada, sense presses.

Tot el contrari que el que ens passa al país. Aquí fa massa temps que el temps per a la pedagogia ja s'ha acabat. Tenim pressa.