El Barça ha recuperat la connexió amb l'estil de joc. O si més no la combinació entre el que bona part del barcelonisme exigeix a l'equip de Tata Martino i els resultats. Després de la desastrosa actuació contra el València, en què va compaginar un joc nefast, especialment en la segona part, amb una dolorosa derrota que li va furtar el lideratge en la lliga, va arribar el partit d'anada de la copa contra la Real, en què es va encarrilar l'eliminatòria, i el de Sevilla, en què els blaugrana van recuperar el comandament de la lliga només una setmana més tard. Però malgrat ser dues fites tan importants en aquest punt de la temporada va pesar més en la valoració de l'afició sobre l'equip un gol de rebot en el cas dels bascos i el fet que la golejada contra els andalusos estigués basada més en la força de l'equip que en un joc llastrat per un camp limitat per l'aiguat que va caure. La desconfiança d'un bon grapat de barcelonistes persistia, malgrat tot.

Curiosament va ser un empat, el d'Anoeta –suposava una final de copa però empat al cap i a la fi– el que ha aixecat almenys de moment el mur de contenció que separava equip i afició. Un mur construït pels arquitectes d'un mite que pot acabar devorant el seu propi llegat si el barcelonisme s'entesta a tancar-se a la caverna de Plató i voler creure que la realitat està en les ombres del passat i no en les grans possibilitats de present que té aquest Barça.

Vull dir amb això que no valoro el joc de toc, coordinació i rapidesa desenvolupat a Anoeta i en la golejada de dissabte contra el Rayo? Ni de bon tros. Només plantejo que no tots els equips de primera tenen un Paco Jémez a la banqueta que té la valentia de plantar cara al Barça sense aparcar l'autobús i permetent el joc que tant ens agrada. Només dic que dissabte vinent quan tornin a Sant Sebastià en partit de lliga, el Barça no es pot permetre repetir l'aplaudit empat de copa per molt tiqui-taca i rondos que Messi i companyia facin perquè els dos equips madrilenys no afluixen i cada punt resulta vital. I només auguro que demà contra el City cal la millor versió del que ja es pot denominar sistema Barça per guanyar els de Pellegrini en la primera gran prova de la temporada. En definitiva, que no hi ha dos partits iguals ni dos rivals amb què es pugui fer el mateix dibuix tàctic, però el Barça està obligat a guanyar-los gairebé tots i per això requereix tenir una gran versatilitat que l'afició hauria d'entendre i valorar adequadament.

En tot cas és una bona notícia arribar al partit de Champions clau com el que demà es disputarà contra el Manchester City amb la final de la copa a la butxaca i una golejada coral de sis dianes contra el Rayo Vallecano liderada pels dos golassos de Messi, que va superant mites del passat, però en què també hi van participar Adriano, Alexis, Pedro i un Neymar que només va necessitar pocs minuts en la seva tornada per demostrar que està en plena forma, amb una gran jugada individual de control, driblatge i velocitat acabada amb un míssil que va anar a parar al fons de la porteria.

I, per acabar, crec que és de justícia dir que per mi aquesta bona marxa de l'equip té Cesc com la clau de volta, juntament amb la tornada del millor Iniesta. Per descomptat que cal posar en valor la tornada d'un recuperat Messi, però el d'Arenys s'ha convertit, des del meu punt de vista, en un gran catalitzador del joc blaugrana. Cesc aporta una creativitat amb un punt d'anarquia arriscada, però molt important per a la renovació en el sistema de circulació de la pilota entre els blaugrana. Contra el Rayo va participar en gairebé totes les jugades. Va fer grans moviments personals, rotacions de pilota perfectes, talls i recuperacions oportunes i passades de gol fantàstiques completades amb incorporacions ofensives que van servir per obrir molts espais. Només li va faltar una mica de sort en la definició. La desconfiança culer s'ha concentrat més d'un cop en el jugador català, però jo crec fermament que si Cesc continua així i fa un pas endavant està cridat a liderar un Barça renovat i capacitat per continuar assolint grans èxits, començant per demà a Manchester, en el primer pas cap a la final més important de la temporada.