Partit importantíssim avui per al Barça de Gerardo Martino. Les eliminatòries europees acostumen a decidir-se en els partits de tornada, però aconseguir un bon resultat en l'anada, marcant almenys un gol si és possible, és molt important. El Barça s'enfronta amb un rival complicat i temible, el Manchester City de Ferran Soriano, Txiki Begiristain, Manuel Pellegrini, Touré Yaya, Silva, Negredo, Navas, Agüero... Caure podria arribar ser comprensible tenint en compte el potencial del rival, però fer-ho, en la situació actual del club, amb l'equip mantenint la institució, podria marcar la temporada i provocar un terratrèmol considerable. El Barça no està acostumat a ser eliminat tan aviat en la lliga de campions. Els blaugrana han arribat com a mínim fins a les semifinals en les sis últimes edicions del torneig, amb dues copes d'Europa guanyades. Caure en els vuitens de final, per molt fort que sigui el Manchester City, podria ser considerat un fracàs i podria fer que l'equip jugués amb molta pressió el que queda de lliga i la final de la copa contra el Real Madrid. Amb moltes setmanes, a més, amb un únic partit i dies per parlar menys de futbol i més d'altres temes institucionals.

La confiança que tot això no passi i que el Barça es classifiqui per als quarts de final de la Champions League, però, és total en l'expedició blaugrana, que ahir va viatjar cap a Manchester. Normal després dels dos últims partits jugats pels de Martino. Amb dos estils ben diferents. A Anoeta va destacar en el control de la pilota, al Camp Nou, contra el Rayo, va golejar amb velocitat, precisió, pressió... les millors armes del millor Barça de la història. El grup arriba a aquesta eliminatòria en el millor moment del curs, com ha reconegut l'entrenador argentí, amb dos homes clau en l'equip, Messi i Iniesta, creixent en cada partit. Ells han crescut i el grup ho ha fet amb ells.

El gran interrogant i a la vegada objectiu és que el que ha estat capaç d'aconseguir el Barça en els últims partits tingui continuïtat. Fins ara, els blaugrana havien jugat partits bons, de vegades sencers, la majoria de cops unes estones, però el bon joc no havia tingut continuïtat. Serà clau per passar l'eliminatòria contra el City i també per mantenir la primera posició en la lliga que les bones sensacions dels últims partits es repeteixin en tots els que queden fins al final de la temporada. Que s'assoleixi la seguretat defensiva tan esperada. Que els centrals juguin com ho han fet els dos últims partits i al Calderón, per exemple. Que Alves, com en els dos últims duels, torni a ser el lateral que tant ha donat a aquest club. Que els petits, liderats per Iniesta i Messi en atac, Xavi en el control de joc i Cesc en el desordre i l'associació, mantinguin el nivell. Que Busquets continuï sent el líder en la pressió, la recuperació i la creació. Que Pedro i Alexis continuïn sumant. I que Neymar hagi oblidat la lesió i torni a desequilibrar. Amb tot això, el Barça és favorit a tot.