La pujada d'adrenalina del mes de febrer no menteix. Torna la gran Champions. La vam deixar el maig passat en les plenipotenciàries mans del Bayern i la recuperem avui amb setze equips i un destí, la final de Lisboa. Les coses no han canviat gaire; el Bayern continua allà on era i el Barça no ha superat encara el mal cos que li va deixar el KO contra els bavaresos. I no obstant això, per al culer la foto ja no és la mateixa. Vejam les diferències. 1) El Barça té una lliga més, però a Europa ja no és el millor, ni l'equip a batre, ni el gran favorit, perquè ho és el Bayern. Guardiola va heretar un grup campió de tot i de moment li ha millorat els registres i la sensació d'equip imbatible. Falten els grans títols. 2) El Barça té entrenador, presencial, algú capaç de fomentar dia a dia la competència interna i tibar els seus jugadors després de guanyar 6-0 en el millor partit de l'any, recordant-los que ha faltat efectivitat i han sobrat concessions defensives. 3) Martino ha repartit millor els esforços dels jugadors essencials i l'equip arriba als mesos clau amb més energia i més jugadors que poden participar. 4) L'equip conserva febleses en defensa i joc aeri, però és més ric i té més velocitats en atac. 5) Messi no hi era a causa de la sobreexigència i les lesions, però els dos últims partits han certificat el seu retorn (10 gols i 7 assistències en 11 partits des de la reaparició). 6) Cesc Fàbregas ha deixat de ser un subaltern per explotar totes les seves virtuts, de crac, al servei de l'equip; capaç de fer oblidar l'absència de Xavi i Iniesta, és líder de l'equip en assistències (16) i quart golejador (13). 7) Neymar. És l'únic fitxatge, però ha augmentat la capacitat de desequilibri de l'equip, els seus recursos ofensius i els focus d'atenció de les defenses rivals. i 8) La soledat de Messi és història. Pedro i Alexis han deixat de ser simples gregaris del crac per fer passes endavant en responsabilitat ofensiva. Les seves xifres són inequívoques. El Barça no és favorit i no recuperarà la confiança perduda sense la revàlida de les grans cites, però és candidat i hi arriba bé.