La manera de posar al·licients a un partit per part dels futbolers és ben curiosa. Davant d'un Barça-Rayo Vallecano de lliga, i a casa, només hi havia la consideració de veure com el Barça reaccionava contra un equip que fa un bon joc i planteja els partits de manera oberta. El triomf el donàvem per fet, malgrat que sempre, en futbol –i n'és una de les gràcies– sempre pot saltar la sorpresa. La curiositat va derivar cap a comprovar com jugaven uns exjugadors del Barça una mica dispars. El porter Rubén, que en complir 23 anys va deixar el Barça per anar al Racing de Ferrol, ens podia aclarir si hauria continuat sent un bon segon de Valdés; Roberto Trashorras, també gallec, un bon mitjapunta al Barça B, provinent ara del Celta, reconvertit en migcentre creatiu i considerat el millor passador de la lliga; Baena, un jugador que semblava bàsic per a l'Espanyol i amb certs conflictes de papers amb el Barça per uns drets de formació, ja que havia estat a la Masia i havia jugat amb els juvenils i amb fama de bon marcador; Iago Falqué, un mitjapunta gallec que va estar dos anys al Barça i que ara és un migcampista amb arribada i Rochina, un saguntí format a la Masia i que va passar un any pel Barça B amb fama de killer, que no feia pífies davant de porta i que després va anar al Blackburn Rovers. Tota aquesta il·lusió es va esfumar per l'allau de joc dels barcelonistes, que els va abassegar. Potser vam retenir alguna parada de Rubén; un instants de veure la maquineta de passar de Trashorras i un parell d'arribades de Falqué (sosté que el seu cognom es pronuncia Falque).

El segon partit és el que van disputar dimarts al vespre el Manchester City i el Barça. Aquí l'interès el suscitava la creença que el City és un equip gran que podia guanyar el Barça. El Barça va complir el seu objectiu: guanyar, però el partit va ser desconcertant, No s'entén que tot i la possessió del joc a favor del Barça, en la primera part, l'equip no provés –només un xut de lluny de Xavi– intentar el gol, ni que fos per espantar de tant en tant el rival. La tria d'Alexis en detriment de Pedro semblava justificada per una major capacitat de xoc amb una defensa corpulenta i per la possibilitat de fer algun contraatac pel mig quan el City estigués avançat, Ni una cosa ni l'altra. El partit es va desmanegar per l'expulsió de Demichelis, raonada o no, però sempre és desagradable veure un partit amb un jugador menys. També ens va preocupar l'evidència que Messi i Neymar fan plat a part, consentit o afavorit per l'entrenador. Malgrat tots els elogis mutus que es fan els dos jugadors, sembla que les boires dels respectius escàndols (números del fitxatge d'un d'ells i problemes fiscals prou gruixuts de l'altre) hagin acumulat una publicitat afegida que encengui rivalitat. Ho dic perquè en el partit contra el Rayo, així que va sortir Neymar, Messi, amb un plec de defenses al davant, tot i que el brasiler estava desmarcat, va preferir xutar. Tot seguit va abandonar el camp i Neymar, pel mig, substituint clarament Messi, va marcar un golàs. Dimarts, contra el City, Neymar va fer costat a Alves i entre els dos van combinar moltes jugades i una d'aquestes, culminada pel defensa després d'una paret, va fer un gol que, per la facilitat, destacava respecte a l'atac espès de la resta de davanters. També, com la temporada passada, demanaria que Xavi i Messi descansessin de tirar córners i faltes. Cal veure com s'ho fan Cesc, Alexis i Tello.

L'altra notícia és que s'ha ajornat la reunió prevista del senat barcelonista del dia 27 de febrer per al 5 de març. En la primera hi havia un ordre del dia que preveia la presentació consultiva del nou espai Barça. Els motius de l'ajornament sembla que són l'exposició d'un reglament específic per al referèndum de la renovació del camp que haurà aprovat la directiva. Un nou debat que cal preveure en plena temporada, com si la fiscalitat, el fitxatge de Neymar, les dimissions i els nous responsables no ens haguessin ja distret prou de la simple vida esportiva. Veurem què ens diran.