Ander Mirambell és un dels set esportistes catalans que han competit en els Jocs d'hivern de Sotxi formant part de l'equip olímpic espanyol. Mirambell, que acaba de fer 31 anys, és un esportista que es va saber reinventar i convertir un atleta discret, que mai de la vida s'hauria classificat per participar en un campionat del món o en uns Jocs Olímpics, en un dos cops olímpic en la disciplina de tobogan.

Té mèrit el que ha fet Ander Mirambell per haver arribat a Vancouver, el 2010, i per ser capaç de repetir a Sotxi, quatre anys després. Va començar amb una sabata i una espardenya l'any 2005 i ha estat capaç d'aconseguir els recursos, públics i privats, per fer la copa del món de tobogan i aconseguir dos cops la classificació olímpica. El pilot català –llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport– ha demostrat sobradament que se sap moure en els ambients politicoesportius espanyols. Va formar part de la delegació espanyola que va anar a Buenos Aires per mirar d'obtenir la designació de Madrid com a seu olímpica del 2020, tot i ser un especialista en un esport d'hivern gens mediàtic –ni l'esport ni ell– perquè era amic d'un dels esportistes membres del COI, el també pilot de tobogan britànic Adam Pengilly i la seva missió era aconseguir que votés per Madrid. Mirambell també va llegir, juntament amb Jesús Ángel García Bragado, el manifest de l'acte unionista del 12 d'octubre passat a la plaça Catalunya de Barcelona.

Que el tobogan sigui un esport minoritari, amb una implantació més que limitada arreu del món –la federació internacional que inclou bob i tobogan té 65 membres– i que l'accés als Jocs es faci per quotes continentals ha ajudat Mirambell a arribar-hi. A Sotxi hi havia 30 places per al tobogan masculí, al final han estat 27, –tres països hi podien portar tres atletes i set, dos– i Mirambell, 43è en el rànquing mundial ha entrat entre els escollits. Enhorabona.

Ara bé, aquests dies he llegit i escoltat diverses manifestacions de Mirambell on ven, podríem dir-ho així, algunes motos. Ha dit que pot pensar en una medalla el 2018 perquè té marge de millora: “És un esport en què la mitjana d'edat és de 34-35 anys i jo en cinc 31.” El rus Tretiakov, campió olímpic, té 28 anys, i els altres dos que van pujar al podi, 29 i 28. Dels deu primers a Sotxi, només dos tenien més de 30 anys i dels 27 participants, 19 són més joves que el català. Una altra frase: “Si fos americà, canadenc, suís, alemany o austríac, estaria tranquil·lament dedicant-me al tobogan sense haver de patir per les despeses.” En el rànquing mundial –en què Mirambell és 43è–, el català té al davant tres pilots dels Estats Units, cinc de Rússia, sis del Canadà i set d'Alemanya. Entre els alemanys n'hi ha tres de 19 anys. Sis fos d'algun d'aquests països que ell esmenta, amb el nivell que té actualment, Mirambell, molt probablement, no hauria estat a Sotxi.