Hi havia un temps que els equips de la lliga Asobal manaven a Europa. A més del FC Barcelona, l'equip més llorejat amb set ceptres continentals, altres clubs estatals van tocar el cim europeu. El Teka Santander (1994), l'Elgorriaga Bidasoa (1995), el Portland San Antonio (2001) i més endavant el Ciudad Real (2005,2008 i 2009) podien presumir de tenir un títol europeu en el seu palmarès. I dic podien, perquè tres d'aquests clubs ja han desaparegut i el Bidasoa, lluny de les èpoques glorioses, sobreviu a la cua de la classificació. L'època de vaques grasses va passar i la crisi va caure amb tot el seu pes sobre aquestes entitats, que, no cal oblidar-ho, no eren en cap cas societats anònimes. Mentre la lliga Asobal funcionava a tota màquina hi havia una bona relació amb la Federació Espanyola d'Handbol, que havia delegat en els clubs l'organització de les diverses competicions a canvi d'una contraprestació econòmica. Però amb la recessió alguns clubs van deixar de pagar la seva quota, l'Asobal es va començar a endeutar i van començar a sorgir els problemes entre els dos estaments. En aquest sentit, a mitjan 2013 també va resultar un daltabaix la desaparició del BM Atlético de Madrid, que havia pres el relleu del Ciudad Real a la capital espanyola, i suposava tot un referent per a la competició. Abans, el setembre del 2012, Eduard Coll, el directiu responsable de la secció d'handbol del FC Barcelona, ja havia accedit a la presidència de la lliga Asobal i va encarregar una auditoria per conèixer els comptes de l'entitat. L'informe va posar en evidència uns problemes de tresoreria importants i va treure a la llum moltes sorpreses. De fet, actualment hi ha una querella interposada contra l'anterior gerent i reclamacions contra els anteriors auditors de la lliga Asobal. En tot cas, les responsabilitats dels uns i dels altres es resoldran en un judici.

Amb aquest panorama, gens engrescador, s'ha de valorar molt positivament la firma del conveni que es va oficialitzar la setmana passada entre la Federació Espanyola d'Handbol i l'Asobal a través del qual s'establirà un control financer, un límit de costos de les plantilles i la recerca d'un marc laboral homogeni en la contractació. En aquesta entesa, la mediació del Consell Superior d'Esports (CSD) va ser tant indispensable com determinant. Francisco Blázquez (FEBM) i Eduard Coll (Asobal) van subscriure l'acord en presència del president del CSD, Miguel Cardenal, i del gerent de l'Associació de Jugadors, Claudio Gómez. La necessitat de caminar plegats en la mateixa direcció en favor de l'handbol i la recerca de solucions per a la millora estructural d'aquest esport, a partir d'aconseguir nous patrocinadors, suposen les grans línies de col·laboració entre les parts implicades. El conveni, vigent fins al 2017, s'origina del protocol firmat el mes de juliol passat després de la desaparició de l'Atlético de Madrid i estableix un control financer per a l'Asobal i els clubs, que trimestralment hauran d'enviar les dades de la seva comptabilitat a una comissió paritària, composta per representants de les quatre entitats. Així, s'estableix que tots els participants en la competició hauran d'estar associats a l'Asobal i, de manera transitòria, mentre l'entitat tingui un patrimoni net negatiu, no podrà exigir una quota d'accés. Un dels temes a resoldre és ajustar la quantitat que s'abona al fons arbitral a la situació econòmica dels clubs i la competició. Actualment és de 1.600 euros per partit i suposa, amb diferència, la suma més elevada de totes les lligues europees.

S'haurà de veure si amb aquestes i altres mesures la lliga d'handbol es reactiva, comença a créixer, hi ha més partits televisats, arriben més patrocinadors i s'entra en un nou escenari. I, si no, com ja s'ha dit en més d'una ocasió, serà el Barça el que s'haurà de buscar nous escenaris més competents, competitius i atractius.