Se suposa que hem entrat en aquella fase de la lliga en què no val a badar. S'ha d'esperar que el d'ahir a Sant Sebastià hagi estat el partit tonto de la temporada per al Barça. Aquell dia que no es repetirà. Perquè, si no, pinten bastos.

L'onze que Martino va fer sortir al camp no semblava el Barça. No era que hi hagués peces que fallessin, passava que la màquina no es va engegar. Després d'un inici decebedor i que marqués la Real, va venir el golàs de Messi. Sempre hi és. Però l'aparició d'ahir de l'argentí, com l'empat, va ser un miratge. Els donostiarres en van fer prou amb una bona pressió per evitar que l'equip blaugrana, lent i incomprensiblement entretingut en cada passada, aconseguís articular res.

Valdés no va tenir el millor dia, la defensa va regalar gols, el mig del camp no enllaçava i de la davantera no se'n va poder esperar gaire res. Hi va haver alguna altra oportunitat de marcar, però els locals també en van tenir per golejar. Martino tampoc va reaccionar a temps, i quan ho va fer no va tenir resultat. El paisatge d'ahir no convida a l'optimisme, però no va ser res més que un partit, tot i que amb els tres punts perduts hi va el lideratge. Que l'equip no quedi tocat. Devia ser el partit tonto i la garrotada que a vegades et torna a despertar.