Doctor Barça i Mister Tata
Després del gran partit contra el Manchester City, pocs podien pensar que el Barça faria, només quatre dies després, un partit tan desastrós com el d'Anoeta contra la Real Sociedad. Els blaugrana han passat de l'excel·lència i les dedicatòries més beatífiques a rebre pertot arreu després de la derrota de dissabte. I realment cal incidir en la metamorfosi experimentada entre els dos partits en un fenomen de mutació que deixaria en un simple transformista el Doctor Jekyll i Mister Hyde. Només que en aquest cas la figura del doctor caldria aplicar-la a un Barça que aplica la cordura a l'hora d'afrontar un partit tan important com el de la Champions i la del mister és evident, correspon a un Tata Martino que va decidir injectar una toxina mutant a l'equip i després es va deixar portar per la bogeria fins a perdre els estreps i acabar expulsat. No descobreixo res, perquè ell mateix va admetre el seu error amb la mateixa cara de preocupació que Jeckyll posava en trobar-se sobtadament nu després d'una malèfica transformació i intuir que en podia haver fet una de grossa, fint i tot un assassinat, en aquest cas el campionat de lliga.
Però malgrat tot, crec que cal esperar i contextualitzar aquest episodi. És cert que des del partit al Camp Nou contra el València s'havia generat un pessimisme culer, per mi força incomprensible, que el partit de Manchester havia ajudat a diluir. I que el partit de dissabte contra la Real, des del meu punt de vista, va ser molt pitjor. Però la situació del Barça és prou consistent per creure sobradament en les possibilitats d'aquest equip. Només cal tenir clar els errors i posar el punt de mira en la posició dels de Martino i veure que amb una mica de concentració es pot tenir molt més optimisme que el que paradoxalment a hores d'ara permet el gerro d'aigua freda que ha suposat l'ensopegada contra els bascos i la conseqüent cessió del lideratge als madrilenys.
Cal, però, que el barcelonisme aparqui la idea que aquest és un equip d'anar fent respecte al Barça de temporades enrere, perquè només els resultats a final de temporada donaran la perspectiva de l'actual equip respecte a altres èpoques.
Quant als errors crec que són clars: Martino va perdre dissabte l'essència no del joc del Barça, com diuen alguns, sinó del seu propi plantejament. Deixar Cesc a la banqueta és el principal error i situar Song com a pivot mentre Busquets actuava gairebé inèditament com a interior em va semblar absolutament suïcida. Hi ha alguns casos en què un entrenador tria una alineació i és injustament criticat o discutit perquè és difícil saber les claus que operen en aquesta decisió sense tenir tots els elements com els té el tècnic. En el cas de dissabte, em va semblar una tremenda temeritat, just la imprudència que va assegurar Tata en la prèvia que no es podien permetre. Amb un equip amb qui acabes de jugar en dues ocasions i saps que es requereix un gran control de la pilota per empatar és simplement un despropòsit experimentar al mig del camp si en aquesta ocasió el que estàs obligat és a guanyar. És aquest, doncs, el segon error. No haver llegit adequadament els partits de copa, en què ja es va veure la perillositat de Vela i Griezmann. L'intent d'aconseguir més profunditat i eficàcia golejadora no podia anar a càrrec de perdre el control del partit i deixar uns espais gegantins a la rereguarda. I aquí el tercer error: fer aquest plantejament innecessari, contra un rival sobradament conegut, tot just en una setmana en què el Barça no ha de disputar cap competició i podia recuperar forces fins al pròxim partit de lliga fent jugar la mateixa alineació que contra el City per mirar de maximitzar el control de la pilota, minimitzar les ocasions de la Real i aprofitar les ocasions d'or que per això hi ha Messi com va demostrar fent l'únic gol blaugrana, sense oblidar un Neymar que ha de deixar de banda les qüestions extraesportives i centrar-se en allò que sap fer millor, que és jugar a futbol.
El Barça ha passat un mal tràngol. Ha perdut el lideratge, però jugarà la final de la copa, està gairebé en els quarts de la Champions i en lliga, malgrat tot, depèn d'ell mateix i tindrà una bona ocasió aquest cap de setmana de recuperar terreny si no falla contra un assequible Almeria i tenint en compte que els madrilenys es neutralitzaran entre ells en el derbi. Si esmena els errors –i encara hi és a temps– té totes les possibilitats al davant i pot fer grans coses, sempre que mantingui la personalitat del Doctor Barça i Mister Tata es deixi d'experiments i mutacions, que per a això ja hi ha el senyor Hyde.