El resultat que han tingut els Jocs Olímpics d'hivern que ahir es van cloure a Sotxi ha esperonat la precandidatura de Barcelona 2026. Es valora que la combinació entre una ciutat costanera i una zona de muntanya en un radi relativament proper pot donar bons resultats, com s'ha demostrat a Rússia. Allà, però, la qüestió geogràfica era un aspecte de segon o tercer ordre quan s'avaluava en la prèvia l'organització. A banda del tòpic de si, com sempre, aquests han estat els Jocs més ben organitzats o no, el que és segur és que han estat els més cars i els que han deixat constància de més corrupteles. L'amenaça d'atemptats no s'ha materialitzat i, a banda dels problemes amb les temperatures que afectaven la qualitat de la neu, res remarcable ha destenyit la pàtina d'èxit amb què se solen saldar aquests esdeveniments. A Catalunya, però, hi ha feina. Si es vol optar a l'organització del 2026 hi ha molt per fer, i en diversos aspectes. La peculiaritat de la doble seu pot afavorir la més gran promoció d'una zona més àmplia, però també implica una més gran inversió en infraestructures per a uns Jocs que es volen sostenibles. Esportivament, ha quedat clar que està tot per fer si s'hi vol arribar amb un nivell mínimament adequat del país amfitrió.