El Llagostera no s'atura. Tenia diumenge una cita compromesa, perquè l'Atlètic Balears hi arribava situat a un sol punt –després de guanyar-ne tres al Nàstic als despatxos– i el Lleida Esportiu, immers en una sèrie llarguíssima de jornades invicte (ja en són 20), també n'estava molt pendent. La jornada va sortir rodona per al conjunt del Gironès, que va golejar (3-0) i va consolidar el lideratge, amb tres punts més que el segon i, encara més significatiu, deu més que el cinquè.

Estar acostumats a seguir la trajectòria d'un equip ens fa perdre de vegades la perspectiva, la dimensió del que realment està fent. El Llagostera lidera el grup d'una categoria que, per més ferida que estigui, sempre sol presentar competència, amb clubs d'un potencial exagerat i conjunts per sobre (encara) de les seves possibilitats. Són molts els clubs que han fet projectes arriscats i s'han estavellat. I els que han tingut la sort d'acabar celebrant l'ascens, sovint ho han fet després de deixar pel camí bones dosis de patiments i pagaments (o impagaments). Amb diners o sense, és molt complicat estar tan amunt i poder aspirar a somiar amb l'ascens a segona A. S'hi troba un club de poble que va deixar les categories regionals per començar a fer-se veure en el futbol català a partir de l'ambició d'un exdavanter, Oriol Alsina, i que s'ha anat enfilant fins a uns límits que ningú podia imaginar. Ni ell mateix, intueixo.

El Llagostera és un club singular, que ha crescut sense la força d'una massa social, que al capdavall deu ser si fa no fa la que tindria si competís contra els equips dels pobles veïns, com li havia tocat durant tants anys. És singular perquè té com a pilar una sola persona –més ben dit, un matrimoni– i tothom havia assumit sempre que, el dia que l'Oriol i la Isabel diguessin prou, el projecte es desactivaria i el Llagostera tornaria a ser un equip de regional. De segona catalana, de tercera o de quarta. Però és un club tan peculiar que, des de fa un parell de mesos, s'hi ha afegit el fet que el màxim (o únic) responsable d'aquest equip és també el cap de l'àrea esportiva del Girona. I que Oriol Alsina, amb contracte de llarg termini a Montilivi, hi ha començat a perfilar la temporada que ve amb renovacions de pes d'un equip que ara mateix és en zona de descens a segona B. Dit d'una altra manera, més a prop que mai, encara que sigui virtualment, del seu Llagostera. Un en zona de descens a segona B; l'altre, liderant el seu grup.

Pot pujar a segona A, el Llagostera? Què hauria de fer per adaptar-se a la normativa? On jugaria? De preguntes, ens n'arriben unes quantes. Per exemple, si tindria capacitat per convertir-se en societat anònima esportiva, cosa que, d'altra banda, ja havia demanat de manera voluntària fa uns mesos, sense pressa. Fins i tot hi ha espai per a especulacions, que a aquest pas amenacen d'anar creixent, sobre si es podria fer algun invent entre els dos clubs –ja van anunciar un acord de col·laboració futura– en cas que un baixés i l'altre pugés. Molts interrogants i cap resposta nítida. Què passarà d'aquí en endavant, en un lloc i a l'altre, és difícil de dir. Però hi ha un pronòstic cada cop menys agosarat de fer: que el Llagostera jugarà el play-off d'ascens a segona A. I això sol ja és prou fort. Chapeau.