L'esquiadora de fons Laura Orgué va aconseguir a Sotxi el millor resultat d'una esportista catalana en tota la història dels Jocs Olímpics d'hivern. Es miri des del punt de vista que es vulgui mirar, el desè lloc aconseguit per l'esquiadora d'Igualada a les terres de Putin és un dels millors resultats de sempre, Jocs d'estiu i d'hivern inclosos, de l'esport olímpic català femení. En aquest país no tenim gaire cultura d'esports de neu i de gel. Jo he nascut i visc a tocar del mar i només una vegada vaig tenir posats, no més de cinc minuts, uns esquís a Andorra. Això no vol dir que no m'hagin interessat sempre els esports d'hivern i més d'una vegada hagi fet l'exercici d'intentar mirar-me els esports des del punt de vista d'un noruec, un suec o un finlandès. I m'he imaginat que si nosaltres mirem el cúrling com el mirem, què deuen pensar ells de l'hoquei sobre patins.

Els 30 quilòmetres femenins i els 50 quilòmetres masculins d'esquí de fons serien en els Jocs d'hivern el que és la marató en els Jocs d'estiu. Què ens semblaria que una catalana hagués estat desena en la marató olímpica de Londres enmig de les atletes africanes? Doncs en l'esquí de fons les africanes són les esportistes dels països escandinaus, dels països alpins i de l'Europa central. En els 30 quilòmetres de Sotxi, Orgué va ser superada per tres esquiadores de Noruega, una de Finlàndia, una de la República Txeca, dues de França, una de Suècia i una de Suïssa. I just al darrere seu van quedar una sueca, una alemanya, una italiana... i fins a 54 classificades de les 57 que van prendre la sortida. Orgué va quedar a 1:32.1 de la vencedora i a 59 segons de la medalla de bronze. En l'esquiatló (15 quilòmetres) Orgué va ser 25a de 61, a 2:12.9 i en els 10 quilòmetres, 28a de 76, a 2:30.2. El millor resultat, tant en posició com en diferència respecte de la campiona el va aconseguir en la prova més llarga de les tres que va disputar. Uns 30 quilòmetres, a més d'alt nivell, ja que nou esquiadores van quedar a més de deu minuts de la campiona, mentre que en els 10 quilòmetres –una prova tres vegades més curta, evidentment, van ser set–. Vaja, que en els 30 quilòmetres, no hi havia gaires Moussambanis.

Laura Orgué, a més, ha aconseguit aquest desè lloc en els Jocs Olímpics. Fa un any, va ser 29a en la mateixa prova en el mundial disputat a Val di Fiemme (Itàlia) i que va guanyar la mateixa esquiadora que ho ha fet a Sotxi, la noruega Marit Bjoergen –sis ors olímpics, dotze de mundials–. L'any vinent, el mundial d'esquí nòrdic es farà a Falun (Suècia). Laura Orgué serà capaç de repetir l'èxit de Sotxi? I si ho fa, els mitjans li donarem el mateix protagonisme que li hem donat pel que ha fet en els Jocs Olímpics? Ho dubto. El poder dels Jocs Olímpics és gran. Tan gran que fa que un desè lloc en un mundial amb prou feines tingui reconeixement al costat d'un desè lloc en uns Jocs Olímpics.