Els registres del Bayern de Pep Guardiola són immillorables. Líder de la Bundesliga, amb 62 punts –el segon, el Leverkusen, només en té 43–, amb 61 gols a favor i 9 en contra. Quan Guardiola va marxar a Baviera va tenir clar que Thiago Alcántara l'havia d'acompanyar. Un home de la seva confiança, que podia entendre'l des del primer moment i podia contribuir a implementar una nova filosofia de joc en un equip que ja era campió. Guardiola és un mestre del futbol, segurament un obsessiu, però no traeix les seves essències una vegada analitza al mil·límetre les cartes amb què ha de jugar en cada moment.

El Barça de Gerardo, Tata, Martino va fer el ridícul a Anoeta la setmana passada. De fet, el mateix entrenador ho va reconèixer quan va acabar el partit. Els jugadors, irreconeixibles. El model, inexistent. La comunicació entre la gespa i la banqueta, un diàleg de sords. Tot i que, sortosament, la premsa catalana ha donat un alt marge de confiança al Tata, cada vegada es fa més difícil entendre cap on ens porta la seva manera d'entendre el futbol: una de freda, una de calenta... i qui dia passa any empeny. Avui tornem contents de Manchester, demà plorem a Anoeta. El problema, al final, és que el Barça ha de mantenir un model guanyador, vingui qui vingui, i el marge d'error per a qualsevol tècnic és molt limitat. L'alineació que Tata va fer contra la Real Sociedad generava dubtes des del primer moment: massa desconnexió entre la medul·lar i la línia d'atac, no hi havia possibilitat de generar associacions...

Martino encara no coneix bé la plantilla, i això sembla que cada vegada és més evident. A més a més, Messi i Neymar no acaben d'encaixar quan es troben tots dos sobre la gespa. Passa factura el merder extrafutbolístic? El Barça d'aquesta temporada ha perdut la identitat i està trinxant el model de joc que ha anat vestint al llarg de 30 anys, amb els matisos propis de cada entrenador. Martino tenia tot el dret d'arribar i tornar a canviar coses, només faltaria. Però, en un ecosistema tan efímer com és el del futbol, qualsevol canvi es justifica si arriben els resultats. Quan les victòries no arriben, s'ha de rectificar, perquè no hi ha marge d'error.