Els regis­tres del Bayern de Pep Guar­di­ola són immi­llo­ra­bles. Líder de la Bun­des­liga, amb 62 punts –el segon, el Leverku­sen, només en té 43–, amb 61 gols a favor i 9 en con­tra. Quan Guar­di­ola va mar­xar a Bavi­era va tenir clar que Thi­ago Alcántara l'havia d'acom­pa­nyar. Un home de la seva con­fiança, que podia enten­dre'l des del pri­mer moment i podia con­tri­buir a imple­men­tar una nova filo­so­fia de joc en un equip que ja era campió. Guar­di­ola és un mes­tre del fut­bol, segu­ra­ment un obses­siu, però no tra­eix les seves essències una vegada ana­litza al mil·límetre les car­tes amb què ha de jugar en cada moment.

El Barça de Gerardo, Tata, Mar­tino va fer el ridícul a Ano­eta la set­mana pas­sada. De fet, el mateix entre­na­dor ho va reconèixer quan va aca­bar el par­tit. Els juga­dors, irre­co­nei­xi­bles. El model, ine­xis­tent. La comu­ni­cació entre la gespa i la ban­queta, un diàleg de sords. Tot i que, sor­to­sa­ment, la premsa cata­lana ha donat un alt marge de con­fiança al Tata, cada vegada es fa més difícil enten­dre cap on ens porta la seva manera d'enten­dre el fut­bol: una de freda, una de calenta... i qui dia passa any empeny. Avui tor­nem con­tents de Manc­hes­ter, demà plo­rem a Ano­eta. El pro­blema, al final, és que el Barça ha de man­te­nir un model gua­nya­dor, vin­gui qui vin­gui, i el marge d'error per a qual­se­vol tècnic és molt limi­tat. L'ali­ne­ació que Tata va fer con­tra la Real Soci­e­dad gene­rava dub­tes des del pri­mer moment: massa des­con­nexió entre la medul·lar i la línia d'atac, no hi havia pos­si­bi­li­tat de gene­rar asso­ci­a­ci­ons...

Mar­tino encara no coneix bé la plan­ti­lla, i això sem­bla que cada vegada és més evi­dent. A més a més, Messi i Ney­mar no aca­ben d'encai­xar quan es tro­ben tots dos sobre la gespa. Passa fac­tura el mer­der extra­fut­bolístic? El Barça d'aquesta tem­po­rada ha per­dut la iden­ti­tat i està trin­xant el model de joc que ha anat ves­tint al llarg de 30 anys, amb els mati­sos pro­pis de cada entre­na­dor. Mar­tino tenia tot el dret d'arri­bar i tor­nar a can­viar coses, només fal­ta­ria. Però, en un eco­sis­tema tan efímer com és el del fut­bol, qual­se­vol canvi es jus­ti­fica si arri­ben els resul­tats. Quan les victòries no arri­ben, s'ha de rec­ti­fi­car, perquè no hi ha marge d'error.