Els aficionats del bàsquet de la meva generació, la que tot just ara ha entrat en la quarantena, no recordem una NBA sense la figura de David Stern (Nova York, 1942). Si prescindim dels grans jugadors i pensem en la lliga, no és difícil que ens vingui al cap la imatge d'aquest home aparentment baixet, sense coll i amb unes immenses ulleres de pasta parlant al darrere d'un faristol per anunciar els resultats del draft, la sanció a un jugador o per lliurar el títol a l'equip guanyador de la lliga. Stern, que va arribar al càrrec de comissionat de la lliga l'any 1984, just després del tercer i últim campionat dels Sixers i quan Jordan, Olajuwon, Barkley i Stockton feien el seu debut, es va jubilar l'1 de febrer passat. Les xifres testimonien el brutal impacte de Stern en la consolidació de l'NBA com a negoci. Amb el seu lideratge, els ingressos de la lliga s'han multiplicat per 30, el preu dels drets televisius per 40 i el sou mínim per 20. Brutal.

Però, negocis al marge, quina incidència ha tingut Stern en els aspectes esportius de la competició? L'NBA és ara millor i més atractiva que en l'etapa immediatament anterior a l'arribada del comissionat, o durant els primers anys del seu mandat? Fa de molt mal dir. Però si ens guiem per la memòria, sempre injustament selectiva, molts dels aficionats de la meva generació direm que aquella lliga dels Magic, Bird, el Dr. J i el primer Jordan no té parangó amb l'actual, excessivament reglamentada i amb constants traspassos de figures entre equips. Afirmarem sense dubtar-ho que en aquella època el talent era més important que el físic i no com ara; i que el joc era més intel·ligent i pausat, per la qual cosa les estadístiques de tir individuals o d'equip eren com a mínim presentables.

El meu discurs és romàntic, però enyoro aquella lliga que encara no era un producte. Aquells partits vistos a les tantes de la nit amb la veu del gran Trecet com a rerefons. Aquella època en què t'agradava un jugador pel que veies, i no pel que et venien. Aquell temps en què els cracs sorgien, perquè no es fabricaven.