La lliga ACB de bàsquet s'ha quedat en els últims dies sense tres jugadors que havien catapultat els seus equips per sobre de les expectatives generades. El CAI Saragossa és la revelació de la temporada. És sisè de la lliga i va arribar a les semifinals de la copa després de tombar l'amfitrió Unicaja de Màlaga. I ho va fer, en bona part, liderat pel pivot georgià Giorgi Shermadini, traspassat a l'Olympiacòs grec, campió de les dues últimes Eurolligues i club d'on va arribar l'estiu passat al conjunt aragonès. L'Obradoiro va apostar pel desconegut Mike Muscala en la seva primera experiència a Europa. El pivot nord-americà era, fins ara, el màxim rebotador de la competició i acaba de fitxar pels Atlanta Hawks de l'NBA. Deixa el seu equip en una còmoda desena posició, a només una victòria de la zona del play-off pel títol i amb la permanència gairebé enllestida. Veurem on acaba. I l'Iberostar Tenerife va perdre tres dies abans dels quarts de final de la copa contra el Barça el jugador més ben valorat de la lliga: el pivot montenegrí Blagota Sekulic. Des de la seva sortida al Fenerbahçe, l'equip de Tenerife no ha guanyat res. Va perdre de 42 punts contra el Barça en la competició del KO i ha encadenat tres derrotes consecutives en la lliga regular. Ara és dotzè. És evident que per a clubs com el CAI, l'Obradoiro i el Tenerife traspassar jugadors d'aquesta vàlua els proporciona una injecció econòmica no prevista que en molts casos es pot convertir en aigua beneïda. Però també és veritat que aquestes operacions desvirtuen la competició, generen un punt de frustració a les seves respectives aficions i obliguen els entrenadors a reformular una estructura d'equip que es queda sense el seu pal de paller quan ja s'ha superat l'equador de la temporada. Esportivament parlant, sempre acaben sortint perjudicats els mateixos. És la realitat de l'equip modest que fa bé la feina. Un entrebanc més que minimitza l'efecte sorpresa i polaritza en excés la competició.