El 23 de gener del 2014, Sandro Rosell va dimitir com a president del Barcelona. L'Audiencia Nacional acabava d'admetre a tràmit la querella criminal del soci Jordi Cases per apropiació indeguda en la contractació del jugador Neymar i encara que va resultar estrany i sense que donés cap explicació convincent va marxar per la porta del darrere. No se n'ha sabut res més.

El seu equip, els membres de la junta directiva que ell va buscar i va engrescar per no fallar al soci, tots els que durant tres anys i mig l'han seguit amb la fe de qui segueix un Messies, sense preguntar res i executant tot allò que ell els deia, ara han canviat de samarreta. No queda res del que tots van expressar aquella tarda del 23 de gener a la sala de juntes de les oficines de can Barça, quan el president els va anunciar la decisió irrevocable de dimitir de les seves funcions. Un per un, des del primer dels vicepresidents fins a l'últim dels directius i amb el cos present del llavors encara president blaugrana davant d'ells, li van agrair la feina feta gairebé amb llàgrimes als ulls. Be, tots no. Només un, probablement l'home que més havia lluitat per Rosell en les èpoques de clandestinitat i també durant el govern, el secretari i portaveu Toni Freixa, va diferir de l'agenollament general. Freixa, com la resta, no entenia res, ni el motiu d'un adéu tan precipitat ni que deixés a l'estacada la junta d'aquella manera. Temia per la crítica que pogués rebre el seu amic, però com que aquesta pàgina també la llegeixen nens, millor no transcriurem la resposta exacta de Rosell.

Josep Maria Bartomeu és el nou president i està molt content de ser-ho. Malgrat que el plantejament inicial era aguantar fins a final de temporada i convocar eleccions (era la idea de Sandro i, com a mínim de manera clara, de dos directius més) l'actual govern vol aguantar fins al 2016. És lícit però, evidentment, difícil de digerir. En aquelles paperetes del 13 de juny del 2010 no hi havia el nom de Bartomeu ni de cap dels acompanyants de Rosell: els comicis futbolístics són tan presidencialistes que la continuació d'aquesta junta costa d'entendre. A més, el projecte ha variat en tants aspectes que sembla que allò que valia abans ara no, i a l'inrevés. Resulta que el líder no tenia raó, tot i seguir-lo a cegues...

Josep Maria Bartomeu i sobretot el vicepresident Javier Faus han agafat les regnes del club. Han canviat funcions i han retirat de la primera fila els rossellistes, sobretot el discutit Toni Freixa. Sandro ja el va avisar abans de marxar que vindrien temps complicats per a ell, i així ha estat: tot i ser el responsable jurídic de la junta l'han apartat de les dues darreres rodes de premsa en què el tema legal era el protagonista de la trobada amb els mitjans de comunicació i, per exemple, Faus ha escollit els professionals que defensaran el club per la demanda per presumpte delicte fiscal passant per sobre de l'opinió de l'expert. Les seves opinions, tan importants abans, ara són sobreres. I, és clar, l'amic de Rosell Pau Vilanova, que estava a punt d'entrar a formar part de la directiva blaugrana, ha estat vetat i haurà d'esperar. Mals temps per als amics de Sandro Rosell. Què pensarà ara l'expresident?

Vénen temps convulsos: més imputacions (algunes per als mateixos Bartomeu i Faus), la batalla pel nou Camp Nou, el rendiment de l'equip... però, en principi, cap procés electoral. En principi.

I a tot això, els espanyols bojos per impedir la nostra llibertat. És una broma. Tenim pressa.