L'entrenador de l'Espanyol ja fa mesos que sembla que s'allunya cada cop més del club. Mai no ha estat un tècnic de proximitat amb els aficionats ni els periodistes, però la tendència lògica a atansar-se progressivament a l'entorn amb el temps, no s'està complint, sinó que cada dia que passa sembla més esquerp amb el que succeeix a l'entitat.

És un indici clar que no vol instal·lar-se aquí. Per tant, ja fa bé la direcció esportiva a buscar un recanvi per dirigir l'equip la temporada que ve.

Cal fer una mica de memòria i recordar que quan va arribar va ser amb un objectiu ben clar, salvar l'equip del descens. La seva renovació semblava lògica, tot i que es va fer esperar massa. Però un cop entrats en una temporada d'estabilitat esportiva com l'actual, tant ell com el club han obert el debat de si és l'home adequat per fer el pas endavant que reclamen els aficionats i alguns directius. Si bé seria injust atribuir només al joc primari de l'equip el desencís de la gent, sí que és un factor clau. Aquí és necessari insistir que amb les limitacions econòmiques és difícil engrescar la gent, però amb el model actual, és poc probable progressar i hi ha un risc gran d'involució.

De fet, en el darrer partit a Cornellà-el Prat, en la derrota contra el Vila-real, es van trobar a la banda Aguirre i Marcelino, l'entrenador de l'Espanyol i el que n'hauria pogut ser el tècnic quan es va acomiadar Pochettino. Al club hi havia professionals i directius que creien que Marcelino era l'home adequat, però es va apostar per l'experiència d'Aguirre i la cosa va sortir bé. Ara, però, el prestigi de Marcelino s'ha expandit i és lícit apuntar cap a un tècnic amb més projecció i que ha demostrat que amb poc també es pot fer molt. És més, el futur de l'Espanyol en un termini de dos anys té a veure amb que està fent ara ja precisament el Vila-real, apostar de valent per la gent més jove. Per tant, crec que ha arribat el moment que Òscar Perarnau busqui un Marcelino per començar a dissenyar el que ha de ser l'Espanyol del futur.