El jugador del Salzburg Soriano va fer un Beckham contra l'Ajax. Aquest era l'eloqüent titular amb què el lloc web de World Soccer presentava al món l'exfutbolista del Barça B, que va marcar un golàs des del mig del camp en l'Europa League. Era el 0 a 3, que encarrilava l'eliminatòria de setzens de final contra l'Ajax. “És el millor gol que he marcat, que jo recordi”, deia el davanter del Pont de Vilomara al web de la UEFA. I ho reiterava, aquesta setmana, en una entrevista en aquest diari.

Ara Soriano té 28 anys i en fa dos que és al Red Bull Salzburg. És el capità de l'equip, el jugador de referència i s'ha convertit en un dels grans golejadors d'Europa. Primers en la lliga austríaca amb força marge respecte del segon, el gol que va marcar contra l'Ajax –ni que estigui en hores baixes, no deixa de ser un històric– és la cirereta que culmina dos anys dolços a Àustria. Dos anys en què aquest futbolista odisseic ha trobat l'estabilitat i la confiança de club i entrenador. Això ho subratlla en tot moment, conscient de les marques que li ha deixat el camí fins aquí. “He passat molts anys sense jugar, assegut a la banqueta, i per fi he trobat un lloc on em donen confiança.” La seva història és especial: una demostració de les voltes que fa el món del futbol, i també dels camins no escrits per trobar un lloc on ser feliç com a futbolista. Soriano l'ha trobat a Àustria, en una lliga que no seria referencial, però en un club i un entorn on se sent valorat. Tant és així que sembla que s'ho pensarà molt bé a l'hora de canviar per “un altre desafiament.”

Soriano ha patit, com pocs, la desconfiança i el bandejament del seu club. Format en l'Espanyol, allà no va tenir gaires oportunitats i va passar un ventall de cessions infructíferes (Almeria, Poli Ejido, Albacete...) fins anar al Barça B. El fitxatge pel club blaugrana va sobtar, però un cabàs de gols (32 la temporada 2010/11) van esvair la sorpresa. L'estiu del 2011, Soriano va tenir al seu davant un d'aquells “moments estel·lars de la humanitat”: va fer la pretemporada amb el Barça de Guardiola, i quan sonava per al primer equip, es va lesionar a l'Allianz Arena, en un partit amistós contra el Bayern. El que són les coses! Després de tres mesos lesionat, va fer les maletes cap a Salzburg. I ara triomfa, justament no gaire lluny d'aquella ciutat de Munic on la seva vida va fer un capgirell. Soriano en diu meravelles, de Guardiola, per les ensenyances en els entrenaments i pel debut en la copa. Aquella porta es va tancar, però ha estat capaç d'obrir-ne d'altres, de gaudir d'altres camins. Si bé ara no tanca cap porta, reitera i degusta la confiança de què disposa, l'oportunitat i l'estima rebudes. Segurament aquell jugador que deambulava per equips de segona fila espanyola, poc podia imaginar que el reconeixement li arribaria en alemany i que mig Europa parlaria d'ell i del seu golàs. Una feliç història de futbol, però sobretot, de confiança.