La USAP, campió de França 2020
Cap de setmana nefast per als catalans. Dissabte, una derrota sense pal·liatius contra l'etern rival, l'ST de Tolosa de Llenguadoc. Durant una estona va semblar que el miracle de la recuperació usapista era possible, amb el marcador 7 a 9 a favor dels catalans. Un marcador que no va tornar a moure's per als de Perpinyà. Els tolosans van obtenir una victòria amb punt de bonificació després d'apallissar els catalans per 37-9.
Ahir, diumenge, totes les mirades nord-catalanes estaven focalitzades en el derbi basc, car el Baiona ocupava la posició immediatament inferior a la USAP, una mena de tallafocs entre la permanència i el descens. Els pitjors malsons es van fer realitat. El Baiona va vèncer el Biarritz i va enviar els catalans al lloc 12 del Top 14. Són al lloc 12 d'una lliga de 14 en què els dos últims perden la categoria. No fa falta dir res més, que diria Schuster.
Els nervis del nou amo de la USAP, Françoise Rivière, l'home de negocis que amb els seus milions va dur l'esperança a l'Aimé Giral, són més que evidents. L'entrenador Marc Delpoux i el director general Sylvain Deroeux ja noten el seu alè al clatell. No estava en els plans de Rivière que l'operació USAP acabés amb una fita inèdita: la primera pèrdua de categoria de la història del club des del 1911, quan va començar a militar en el campionat francès. La USAP acumula 12 derrotes i les possibilitats s'esgoten.
Hi ha motius per a l'esperança si mirem enrere i busquem un episodi similar. El 1949 la USAP fa vorejar el descens en una temporada per oblidar. Es va salvar d'un pèl, però la reacció va ser formidable. El club sencer –dirigents, jugadors i afició– va conjurar-se per allunyar definitivament el fantasma de la segona categoria. L'any següent va arribar a quarts de final de la lliga. El 1951 va disputar la semifinal. El 1952 va perdre la final contra el Lorda i el 1955 va tocar el cel en guanyar el campionat en una final èpica contra el mateix Lorda davant de 31.000 espectadors, a Bordeus. Esperem que la seqüència es repeteixi i que el 2020 tornem a tenir el Planxot a Perpinyà.