L'esca­lada de tensió s'incre­menta cada dia a la regió autònoma ucraïnesa de Cri­mea per la pressió russa i la seva presència mili­tar in cres­cendo a la zona. La UE insta a un diàleg utòpic entre Kíev i Mos­cou men­tre visu­a­litza –igual que els Estats Units– el que han bate­jat com “el major pro­blema de segu­re­tat a Europa des del final de la guerra freda”.

L'estat prebèl·lic que flota en l'ambi­ent ho ha esquit­xat tot. Lògica­ment, també l'esport, encara que Ale­xan­der Volkov, pre­si­dent de la Fede­ració de Bàsquet d'Ucraïna, s'esforçava ahir per fer veure al per­so­nal que no es pot bar­re­jar política i esport (?). Des­co­nec si va convèncer algú, però va con­fir­mar que tots els cam­pi­o­nats de bàsquet del país con­ti­nu­a­ran amb “nor­ma­li­tat”, si bé –i sobre­tot en la Super­lliga– la dis­puta de cada par­tit estarà supe­di­tada a la garan­tia de segu­re­tat per als pro­ta­go­nis­tes del joc i el públic. És a dir, és una decisió amb aste­risc i que, depe­nent del que pugui pas­sar a la zona, pot que­dar en paper mullat.

Sigui com sigui, la Super­lliga ja ha que­dat per­ver­tida, i aquí sí que no hi ha marxa enrere. Tot el que es pugui jugar a par­tir d'ara no tindrà abso­lu­ta­ment res a veure amb el que ha estat la com­pe­tició els qua­tre mesos ante­ri­ors. La raó? Molt sen­zill. Avui dia, només qua­tre equips man­te­nen la plan­ti­lla amb què van ini­ciar el curs. Es tracta del Budi­vel­nik, el Khi­mik –els dos repre­sen­tants del país a Europa que, això sí, juga­ran els par­tits com a local a l'exili–, l'Odessa i el Dni­pro, que no va poder fit­xar cap estran­ger per una sanció de la FIBA. Els altres deu han vist, sobre­tot l'última set­mana, com eren vícti­mes d'un èxode gene­ra­lit­zat de nord-ame­ri­cans, fet que pro­pi­ciarà que l'Hoverla, Ferro, Azot, Poli­tech­nika, Kíevi Azov­mash aca­bin el curs tan sols amb ele­ments del país en el ros­ter. En la majo­ria de casos, la pèrdua de patro­ci­nis ha fet invi­a­ble man­te­nir els estran­gers i els han hagut de donar la carta de lli­ber­tat. Tan crítica és la situ­ació econòmica d'aquests clubs que, per exem­ple, el Kíev i l'Azov­mash estan al llin­dar de la des­a­pa­rició. D'altres casos, han estat direc­ta­ment rela­ci­o­nats amb la situ­ació que es viu al país. Per exem­ple, Donetsk, la ciu­tat més impor­tant de l'est a Ucraïna. L'equip va líder en la Super­lliga i té bit­llet per als play-off en la VTB, però no hi ha segu­re­tat garan­tida. Dis­sabte, el col·lec­tiu pro­rus a la ciu­tat va pen­jar la ban­dera russa a l'Ajun­ta­ment, al cen­tre. Els temors han dei­xat l'equip des­pu­llat d'estran­gers i amb un dels seus talents com Lipovi, camí cap a l'Estre­lla Roja.

No cal ser cap endeví per pre­veure una lliga de dos, en què el Budi­vel­nik –fa pocs dies es va endur el títol de copa– i el Khi­mik men­ja­ran a part de la resta, ja que estan diver­sos esgla­ons per sobre en nivell i qua­li­tat. Ara, el Budi­vel­nik és vuitè i amb balanç nega­tiu (9-10) i el Khi­mik, segon (15-3), però estan des­ti­nats a jugar-se el títol, veient la pèrdua de poten­cial d'aspi­rants com és el cas de l'Azov­mash i el Donetsk. Això, si la com­pe­tició no comença a acu­mu­lar ajor­nats perquè el clima polític ha pujat de to i no es pot garan­tir la segu­re­tat. De fet, el Donetsk es pot tro­bar que, en cas de tocar-li un equip rus en el play-off, en la VTB, no vul­gui tre­pit­jar ter­ri­tori ucraïnès per raons lògiques i hagi de bus­car-se alter­na­ti­ves, com seria un exili. Aquesta solució d'emergència es pot fer en casos molt mar­cats –aquest últim expo­sat i les eli­mi­natòries de l'Euro­copa–, però no en una lliga sen­cera. I, a més, qui no t'asse­gura que, un cop eli­mi­nats d'Europa, el Budi­vel­nik i el Khi­mik també patei­xin el mateix procés i les plan­ti­lles es des­mem­brin? Val­dria la pena con­ti­nuar en aques­tes con­di­ci­ons i amb el que passa al vol­tant? Crec que no.