L'escalada de tensió s'incrementa cada dia a la regió autònoma ucraïnesa de Crimea per la pressió russa i la seva presència militar in crescendo a la zona. La UE insta a un diàleg utòpic entre Kíev i Moscou mentre visualitza –igual que els Estats Units– el que han batejat com “el major problema de seguretat a Europa des del final de la guerra freda”.

L'estat prebèl·lic que flota en l'ambient ho ha esquitxat tot. Lògicament, també l'esport, encara que Alexander Volkov, president de la Federació de Bàsquet d'Ucraïna, s'esforçava ahir per fer veure al personal que no es pot barrejar política i esport (?). Desconec si va convèncer algú, però va confirmar que tots els campionats de bàsquet del país continuaran amb “normalitat”, si bé –i sobretot en la Superlliga– la disputa de cada partit estarà supeditada a la garantia de seguretat per als protagonistes del joc i el públic. És a dir, és una decisió amb asterisc i que, depenent del que pugui passar a la zona, pot quedar en paper mullat.

Sigui com sigui, la Superlliga ja ha quedat pervertida, i aquí sí que no hi ha marxa enrere. Tot el que es pugui jugar a partir d'ara no tindrà absolutament res a veure amb el que ha estat la competició els quatre mesos anteriors. La raó? Molt senzill. Avui dia, només quatre equips mantenen la plantilla amb què van iniciar el curs. Es tracta del Budivelnik, el Khimik –els dos representants del país a Europa que, això sí, jugaran els partits com a local a l'exili–, l'Odessa i el Dnipro, que no va poder fitxar cap estranger per una sanció de la FIBA. Els altres deu han vist, sobretot l'última setmana, com eren víctimes d'un èxode generalitzat de nord-americans, fet que propiciarà que l'Hoverla, Ferro, Azot, Politechnika, Kíevi Azovmash acabin el curs tan sols amb elements del país en el roster. En la majoria de casos, la pèrdua de patrocinis ha fet inviable mantenir els estrangers i els han hagut de donar la carta de llibertat. Tan crítica és la situació econòmica d'aquests clubs que, per exemple, el Kíev i l'Azovmash estan al llindar de la desaparició. D'altres casos, han estat directament relacionats amb la situació que es viu al país. Per exemple, Donetsk, la ciutat més important de l'est a Ucraïna. L'equip va líder en la Superlliga i té bitllet per als play-off en la VTB, però no hi ha seguretat garantida. Dissabte, el col·lectiu prorus a la ciutat va penjar la bandera russa a l'Ajuntament, al centre. Els temors han deixat l'equip despullat d'estrangers i amb un dels seus talents com Lipovi, camí cap a l'Estrella Roja.

No cal ser cap endeví per preveure una lliga de dos, en què el Budivelnik –fa pocs dies es va endur el títol de copa– i el Khimik menjaran a part de la resta, ja que estan diversos esglaons per sobre en nivell i qualitat. Ara, el Budivelnik és vuitè i amb balanç negatiu (9-10) i el Khimik, segon (15-3), però estan destinats a jugar-se el títol, veient la pèrdua de potencial d'aspirants com és el cas de l'Azovmash i el Donetsk. Això, si la competició no comença a acumular ajornats perquè el clima polític ha pujat de to i no es pot garantir la seguretat. De fet, el Donetsk es pot trobar que, en cas de tocar-li un equip rus en el play-off, en la VTB, no vulgui trepitjar territori ucraïnès per raons lògiques i hagi de buscar-se alternatives, com seria un exili. Aquesta solució d'emergència es pot fer en casos molt marcats –aquest últim exposat i les eliminatòries de l'Eurocopa–, però no en una lliga sencera. I, a més, qui no t'assegura que, un cop eliminats d'Europa, el Budivelnik i el Khimik també pateixin el mateix procés i les plantilles es desmembrin? Valdria la pena continuar en aquestes condicions i amb el que passa al voltant? Crec que no.