De fet, fa temps que patim l'absència parcial de Puyol al terreny de joc. Les lesions, amb les corresponents recuperacions, han fet que darrerament hagi jugat poc. Més d'un any, si les sumem totes, es deu haver passat sense jugar en els dinou anys de pertinença al Barça. Això demostra l'alt preu que un esport com el futbol pot suposar per a la salut física de la persona que, professionalment, el practica. No obstant això, no ha dimitit de la seva capitania i hem pogut sentir la seva veu quan calia i, jugant o fent exercicis de recuperació, l'hem sentit a dins del club. La seva aura protectora ha emparat les solucions que s'han trobat per substituir la seva baixa, però, al mateix temps, els ha donat aspecte de provisionalitat. Ara caldrà pensar a confegir, a partir de l'any vinent, un eix defensiu sense comptar amb ell. I no serà fàcil. Un home tan militant de les declaracions oportunistes com és José Mourinho, de tant en tant parlava de futbol i recordo que va dir que l'hegemonia del Barça en el futbol mundial tenia l'explicació en la continuïtat de dos jugadors: Puyol i Xavi. Un es retira, l'altre, una mica dosificat, encara és decisiu. Si a això hi afegim la marxa de Valdés, veurem com minva l'eix que han format tots tres, amb Messi al capdavant. No serà fàcil reconduir-ho.

Si bé podem pensar que el club, que no té solucions clares al planter, en el cas de Puyol farà un fitxatge, el que es rumoreja sobre la substitució de Víctor Valdés no és tan clar. Ter Stegen ofereix dubtes raonables. No solament per la cantada en un partit recent, sinó perquè la seva figura no casa amb el perfil d'un bon porter. Tal vegada la seva joventut li ha facilitat un plus d'agilitat que l'ha fet lluir en determinats partits, però no sembla gaire pesant i, lluny de models, per no citar-ne d'actuals penso en Eizaguirre, que fa poc que va morir, que cobria molta porteria i tenia una indiscutible autoritat, com també l'han tinguda Sadurní i Valdés. Vist que amb l'actual entrenador, com també passava amb Van Gaal i Rijkaard, la confortable catalanitat de les rodes de premsa s'ha esvaït, miraria de no estrangeritzar la porteria. I si cal fer un fitxatge perquè els tècnics no confien prou amb Oier, que ja és de la casa, o Massip, no seria mala decisió comptar amb el porter de l'Espanyol Casilla. Sempre sap greu desmoblar un rival local, però si es paga un bon traspàs que alleugereixi la seva justesa econòmica, tal vegada la seva directiva ho trobaria avinent.

Afortunadament, no ens cal encara plantejar-nos un futur sense Xavi. Amb les rotacions que es poden fer amb l'actual assortiment de mitjos –Iniesta, Cesc, Sergi Roberto, Song i el recuperable Dos Santos– es pot anar fent. Una altra cosa és un futur sense Messi. Si bé es cert que quan juga moltes vegades fa gols decisius, quan no ho fa els seus companys floreixen i també guanyen. En els dos mesos que va estar lesionat, el Barça, cal recordar-ho, va guanyar quasi tots els partits. El noi no té cap culpa que el vagin qualificant de millor jugador del món, perquè Déu n'hi do quin sostre ens proposen. Si el millor jugador del món falla un bon nombre de passades, especialment les que van dirigides a Neymar, i perd moltes pilotes, no sé ja què cal exigir als altres. Per cert, i fent la comparació, el Madrid, dels tres partits que per sanció no ha jugat Ronaldo, tampoc n'ha perdut cap.

Sorprèn que un home amb mà de ferro com sembla que és el president del Madrid, sovint hagi de lloar i bellugar-se –pensin en la darrera Pilota d'Or– a favor de la seva estrella per tenir-la contenta i com a plus de la milionada que cobra! El nou president del Barça no es queda pas enrere i pregona un dia i un altre que si Messi és el millor jugador del món ha de cobrar com a tal, cosa que si es materialitza pot provocar una espiral d'inflació en tots els divos que s'ho creuen o s'hi comparen. El senyor Bartomeu és potser un bambú molt flexible que mai no es trenca, però entre aquestes lloes esmentades i passar de dir que el denunciador del Barça era un soci exemplar a reconèixer que si no hagués fet la denúncia el Barça s'hauria estalviat tots els maldecaps i despeses que ha provocat el fitxatge de Neymar mostra més aviat un tarannà d'apagafocs molt allunyat del de lideratge. Només falta que ens presenti les immaculades intencions de presentar un projecte de remodelació del camp tan primmirat que no es podrà executar fins al 2017, quan probablement l'haurà d'assumir una altra junta.