El partit d'Anoeta de fa quinze dies no va ser el dia tonto del Barça d'aquesta temporada. Ahir va quedar clar que n'hi poden haver més. Un altre cop, tot i que ara ja fa de mal dir, el pitjor i el més rellevant no va ser el resultat i la pèrdua dels tres punts, sinó les sensacions que van transmetre. El joc dels homes de Martino va ser una ombra desdibuixada d'allò que es pot esperar d'ells. La imatge va ser tan negativa que qualsevol atenuant sona a excusa del mal pagador. El Barça no té un problema de guió, se'l sap de memòria, però cada cop més surt al camp sense el tempo, la intensitat ni el ritme adequat. Se sap la lletra, però ha perdut la partitura i el rival més petit es veu amb cor de derrotar-lo. Amb comptades excepcions, el discurs de l'equip diu que no hi ha un problema d'actitud. No cal discutir sobre el sentit de les paraules. També deu ser actitud el que et fa jugar amb els cinc sentits centrats en el joc, i actitud ha de ser allò que evita que s'encadenin les errades en les passades en un equip que, d'això, n'havia fet el seu baluard. I, en definitiva, haurà de ser l'actitud la que possibiliti que, com deia ahir el tècnic, aquest equip es retrobi i pugui afrontar reptes importants. De moment, en la lliga, el Barça ja no depèn només dels seus resultats.