Interioritats
del tècnic
del Barça, Tata Martino, davant la premsa fa pensar que
ho té molt clar
Hi ha experts que parlen de lideratge i l'estudien en diversos àmbits. En l'esport està en boca de tothom, però es desconeix sovint com s'actua en un col·lectiu que cal tractar sense ferir susceptibilitats i sabent administrar amb fermesa els egos que conviuen en un vestidor. Cal que el criteri no sigui canviant sense desmerèixer una evolució en el disseny del model en què es vol conviure. El líder, l'entrenador, ha de convèncer el vestidor canalitzant els sentiments d'un col·lectiu contradictori que sovint es mostra egoista pels seus objectius personals i alhora sabent que només valen els resultats que aconsegueixi el grup. Es necessiten mútuament. El discurs del tècnic del Barça, Tata Martino, davant la premsa fa pensar que ho té molt clar. Que ha vist la llum de com cal actuar i què vol dir la pressió de viure a la banqueta del Barça. Estar per damunt de les crítiques i dels elogis i saber on ets és imprescindible per liderar un vestidor que té cada dia l'exigència de guanyar i jugar bé. Tal com parla i s'explica, el tècnic argentí es vol presentar per damunt d'exigències que no siguin les futbolístiques. L'entrenador sap que molts dels seus jugadors ho tenen interioritzat des de petits. Han crescut al club i saben que l'ansietat si els resultats no són bons apareix ràpidament amb pressions i comentaris a dojo. És l'entorn, que no cal dir que no se sap què és ni qui és, però que apareix sempre que els resultats no acompanyen o el joc de l'equip no és convincent. S'ha de creure en el que es fa i com es fa. El projecte futbolístic no es pot trair. Tothom ho sap.
En l'esport i en qualsevol altra feina, viure entre contradiccions no ajuda gens ni mica a treballar en un col·lectiu professional, sigui quin sigui. Fer tractes diferents al vestidor no vol dir trencar-ne l'harmonia. No tothom necessita el mateix. Hi ha a qui li reconforten quatre paraules de suport i potser n'hi ha d'altres que no volen cap copet a l'esquena. Els cal un altre tracte. S'ha de tenir l'habilitat de trobar per a cada un un tracte adient. Cal saber, doncs, on ets per poder aplicar allò que no alteri públicament el col·lectiu i alhora es determini la fermesa interna en les decisions que es prenen. Gerardo Martino ha estat futbolista. Coneix els codis d'un vestidor. I els pot aplicar. Diu que no coneix l'entorn blaugrana, però sap que més val estalviar-se problemes. I això només s'aconsegueix si l'equip funciona. S'ha de conviure en el neguit i en l'èxit. Ha de saber sortir de situacions complicades i convèncer tal com ha dit sense picabaralles i sense renyar futbolistes públicament. Ho vol fer canalitzant els sentiments d'un col·lectiu que és conscient del que ha guanyat aquests últims anys i de com ho ha fet sense defugir la responsabilitat que tenen tots plegats.
Per aconseguir el reconeixement del lideratge, cal ser una referència al vestidor. Ser-ho amb capacitat de convèncer amb un discurs solidari i de respecte amb el col·lectiu, que s'allunyi de qualsevol especulació, i conviure entre acords assumits per tots.
Era un repte per a Martino tenir el suport del vestidor quan va arribar de manera precipitada al Barça. I ell proclama que el té. Ho ha aconseguit. Públicament explica que està convençut de la feina que fa al Barça, al marge que prescindeix dels comentaris que li poden arribar dels mitjans de comunicació. La seva capacitat d'influència la vol invertir en la plantilla. Aquest és el suport que li cal al seu lideratge per fer-lo creïble i deixar enrere qualsevol especulació. A ell i a
tothom.