L'entrenador del Manchester City, Manuel Pellegrini, va començar a perdre els vuitens de final de la Champions el mateix dia del sorteig. Després de saber que li havia tocat jugar amb el Barça, a meitat de desembre, Pellegrini va afirmar: “Crec que el Barcelona ha d'estar molt preocupat que li hagi tocat contra nosaltres. No és l'equip que era fa dos anys.” Una cosa és que de forma constant i obsessiva el Barça s'estigui mirant el melic cap enrere, i es compari amb allò que va ser, incapaç de concentrar-se en el present. L'altra és que siguin els seus adversaris els que mirin el Barça que va ser i, en canvi, s'oblidin del Barça d'avui. I s'oblidin que en aquest Barça hi juga Messi, Xavi i Iniesta. En aquell moment, la declaració de Pellegrini em va semblar fora de lloc. Un equip que acaba de marcar la història del futbol mundial dels últims anys ha d'estar preocupat per enfrontar-se amb un equip sense història a Europa? En aquell moment també em vaig recordar del currículum de Pellegrini, un etern segon que ha tingut bons resultats, ha fet arribar lluny equips que no s'ho esperaven (Vila-real, Màlaga...), ha estat a punt de moltes coses, però que en el moment de la veritat encara no ha tingut cap gran títol a Europa. En el moment de la veritat, s'ha arronsat.

Tot això em va venir al cap per aquella declaració passada de frenada. Tanmateix, calia veure com plasmava futbolísticament el desafiament al Barça. Començava a esquinçar-se la imatge d'entrenador impol·lut, que suposo que havia ajudat a construir, per oposició, el seu successor al Madrid, José Mourinho. Però la cosa no va millorar durant l'eliminatòria. Abans del partit a Manchester, Pellegrini va assegurar: “Contra el Barça mantindrem l'estil i la personalitat, continuarem sent el mateix equip.” I després, va plantejar un partit poruc, a veure-les venir. Si el que dius a la sala de premsa no es trasllada, després, de manera coherent al camp, aquelles paraules se les emporta el vent. I tu comences a perdre crèdit. Això, si no ets un Mourinho, que tant li fa.

La imatge immaculada del tècnic xilè es va seguir tacant amb les declaracions de després del partit a Manchester i la seva queixa desorbitada pel penal a Messi. Cau la sanció, es disculpa com transvestit de xaiet, però per al partit al Camp Nou no seurà a la banqueta. Aquí, tant ell, com després el seu ajudant, Rubén Cousillas, ja intercalen la seguretat amb la pell de xaiet. Pellegrini: “Hi anem amb molta confiança en la remuntada i si tenim un bon dia estic segur que ho podrem fer.” Cousillas: “Potser el Barça no està en el millor moment, però no podem subestimar-lo.” A Barcelona el City tampoc destaca per un plantejament coratjós, i no sé quants milions del xeic se'n van a l'aigua. El futbol són molts imprevistos i moltes més coses. Però la falta de coherència entre el que es diu i el que es fa se sol pagar cara, xeic.