Les edats africanes
D'ençà que el món és món, els rumors i els tòpics generalment acceptats sempre han estat presents. En el món del futbol, com no podria ser d'una altra manera, aquest comportament es manté. Els nord-europeus practiquen un joc físic i directe, no volen saber res del joc combinatiu. Als països de l'Amèrica Llatina, l'adrenalina i el component visceral són la base del joc. Els italians estan còmodes defensant i buscant una jugadeta per emportar-se el partit, sempre amb les directrius del catenaccio al cap. Les edats dels jugadors africans sempre s'han de qüestionar, perquè sovint fan trampes amb les dades dels passaports. Aquesta última afirmació, és una d'aquelles idees que, de tant repetir-les, s'acaben reconeixent com a normals. Fa unes setmanes esclatava un altre escàndol en el futbol italià. El Lazio tenia entre les files del seu equip filial un camerunès de disset anys, però testimonis propers a l'entorn asseguraven que Minala estava més a prop de la jubilació que no pas de l'adolescència. I és que aquest tipus d'especulacions sempre han existit. Molts dubtaven que el nigerià Babangida, letal en les categories inferiors del Barça, fos tan jove com deia el seu passaport. S'accepta que Rigobert Song, mite del futbol camerunès, és el tiet d'Alex Song. La rumorologia, en canvi, assenyala a la paternitat, però l'edat oficial de Rigobert faria biològicament impossible aquesta possibilitat. El conflicte de l'edat. Didier Drogba, amb trenta-cinc anys, continua atemorint les defenses rivals i fent gols en la Champions League. Tot i així, hi ha qui afirma que l'ivorià és encara més gran. En qualsevol cas, parlem d'un prodigi de la naturalesa. “Tindré cinquanta anys i seguiré fent gols arreu d'Europa”, bromejava Samuel Eto'o respecte a la polèmica sorgida arran d'un comentari de Mourinho, el seu tècnic al Chelsea, respecte a l'edat del davanter. Una petita broma del portuguès que no va caure gens bé a Eto'o. De fet, va celebrar el següent gol imitant el gest d'un ancià, recolzant-se al banderí de córner com si fos un bastó. Una afirmació que es repeteix moltes vegades i que s'acaba acceptant. L'etern tòpic de les edats africanes.