En hores baixes
Ja fa un bon temps que la lliga ACB està en hores baixes. Gairebé tots els equips, com ha passat també en altres esports, han hagut de reduir sensiblement els pressupostos, i la diferència entre els dos clubs de futbol i la resta cada cop és més gran dins i fora de les pistes.
La majoria dels equips que haurien de pujar per mèrits esportius hi renuncien per falta de diners, i bona part dels que haurien de baixar conserven la plaça per falta d'aspirants a cobrir aquestes vacants. Des de fa un parell d'anys és com si estiguéssim parlant d'una competició gairebé tancada.
Mentrestant, a la part alta, el títol de lliga ja fa temps que només és cosa de dos, i a curt termini no fa pensar que això canviï.
I a tot això, l'ACB ja fa més de sis mesos que va destituir el director general executiu i, ara per ara, encara no hi ha hagut acord per trobar-ne un substitut. Primer van assegurar que abans d'acabar el 2013 hi hauria un nou president executiu i ara els clubs tenen coll avall que fins ben entrat el mes d'abril és difícil que hi hagi consens.
Entremig, diverses assemblees extraordinàries, ball de noms, pugna entre el Barça i el Madrid per imposar el candidat, reunions al Consell Superior d'Esports... Però, de moment, el més calent és a l'aigüera.
És cert que l'ACB continua fent el seu dia a dia i que és un organisme amb prou capacitat per anar funcionant, però també és veritat que no es pot permetre gaire més temps sense un cap visible, sense un portaveu que representi tots els clubs i que pugui afrontar els reptes més immediats, com ara un nou contracte televisiu o la relació de futur amb l'Eurolliga, que, de mica en mica, li va menjant el terreny.
Ha arribat possiblement l'hora que els clubs mitjans i més petits de l'ACB comencin a jugar un paper més important que fins ara. Que la seva veu s'escolti més. I com a mínim, si els grans no s'acaben de posar d'acord, que siguin ells els que facin un pas endavant per arribar a un consens.
No és només la imatge i el prestigi de l'ACB el que està en joc, sinó també del bàsquet en general, perquè en definitiva parlem de l'aparador més important que ara mateix té aquest esport a l'Estat espanyol.