Amb el ressò de la marató de Barcelona encara molt present, ja som a la primavera i en deu dies començarem l'abril, el mes de les maratons per excel·lència i que enguany es presenta més interessant que mai. En tres caps de setmana es concentraran algunes de les cites més importants del calendari internacional en ruta amb les curses de París (6), Londres, Rotterdam (13) i Boston (21). Si el cartell d'aquestes proves ja és de per si prou atractiu, enguany tindran l'al·licient afegit de veure el debut en la mítica distància dels 42,195 km de dos fondistes que ho han estat sobre el tartan, l'etíop Kenenisa Bekele i el britànic Mo Farah.

Bekele, recordista mundial de 5.000 m i 10.000 m, té un palmarès espectacular tant en cros com en pista. Per glossar la seva figura caldria un article sencer, però per resumir només cal recordar que ha estat deu vegades campió del món de cros (cinc en la distància llarga i cinc més en la desapareguda versió curta) i en la pista acredita un títol mundial i un d'olímpic en 5.000 m, i quatre de mundials i dos d'olímpics en 10.000 m. L'etíop s'estrenarà en la marató a París, el 6 d'abril. Amb l'ocàs de Bekele sobre el tartan, sobretot per culpa de les lesions, va emergir amb més força que mai la figura del corredor britànic Mo Farah, originari de Somàlia. Farah ha estat el gran dominador del fons en les últimes temporades i ha estat capaç de signar el doblet –títol de 5.000 i 10.000 m– tant en els Jocs Olímpics de Londres com en el mundial de Moscou. El britànic, com no podia ser de cap altra manera, debutarà en la marató a Londres, el 13 d'abril. L'expectació que ha aixecat el salt d'aquestes dues figures del llarg alè en la cursa més emblemàtica de la ruta se situa al mateix nivell que en el seu dia van despertar Paul Tergat i Haile Gebrselassie. El kenyà i l'etíop, rivals però bons amics fora de la competició, són el millor exemple de fondistes que van saber traslladar la seva enorme capacitat de la pista a la ruta. En el seu palmarès, hi destaca el fet d'haver estat plusmarquistes mundials de la marató: 2h04:55 de Tergat (2003), i 2h04:26 (2007) i 2h03:59 (2008) de Gebrselassie. Tots dos ho van aconseguir a Berlín, una altra de les maratons de referència, però en aquest cas ja a la tardor.

Tot i que a la primavera europea es puguin concentrar algunes de les principals maratons del calendari, el 24 de gener, a la ben remunerada cursa de Dubai es va produir l'eclosió del jove etíop de 18 anys Tsegaye Mekonnen, que va establir una nova millor marca mundial en categoria júnior (2h04:32). Aquest registre va tornar a obrir el debat sobre si és millor afrontar la marató en una edat avançada, després d'haver-se foguejat en distàncies inferiors, o abordar-la de ben jove. El mateix recordista mundial, el kenyà Wilson Kipsang (2h03:23), hi va dir la seva quan va venir a córrer la mitja marató de Granollers. “Jo sóc partidari d'afrontar la marató de manera progressiva. De jove pot ser que aconsegueixis bons registres en poc temps, però el que és segur és que la teva carrera esportiva serà més curta”, va manifestar. En aquest sentit, el doble campió estatal, Carles Castillejo va comentar: “Per a nosaltres és un procés vital al llarg de la nostra trajectòria, però entenc que el boom que hi ha hagut els últims anys amb tants joves kenyans i etíops té un component econòmic. Es guanyen molts més diners en la ruta que en pista. Poden córrer molta estona ràpid perquè són joves, però no ho podran fer durant gaires anys.” Castillejo també espera amb interès el procés d'adaptació de Bekele i Farah en la marató. D'aquí a unes setmanes sortirem de dubtes.