Opinió

Crònica d'un clàssic

El més bo d'aquest Barça, com també d'aquest país, és que hem perdut la por de vèncer

15.25hLa pae­lla, per si fallem: ens vam pro­me­tre amb el Toni Malé que cada any que gua­nyem la lliga com­par­ti­rem una pae­lla fins que un dels dos falti. Fa anys que com­plim la tra­dició i penso que la podrem anar duent a terme molts anys més (la cele­bració de les copes d'Europa és més ele­vada, és clar). Bé, per si fallem, m'acabo de men­jar una pae­lla a la Bar­ce­lo­neta (no fos cas que de cara a l'estiu hagi de fer abs­tinència) i és que, aquesta lliga no la veig gens clara per diver­sos motius: la manca de regu­la­ri­tat del Barça i l'exces­siva regu­la­ri­tat del Real Madrid i, no ho obli­dem, de l'Atlético de Madrid.

17.40h­Fer-se per­do­nar, això ja no toca: L'anunci publi­ci­tari del Cesc Fàbre­gas envol­tat d'afi­ci­o­nats radi­cals madri­dis­tes, pot agra­dar més o menys, però el que tinc molt clar és que no cal que el pre­si­dent del Barça es faci per­do­nar i demani que no es torni a eme­tre l'anunci. Em sem­bla que el país ha madu­rat molt els últims anys i l'acom­ple­xa­ment ja no es tendència. Per­so­nal­ment, vol­dria tenir un pre­si­dent que dedi­qui les seves ener­gies a fer del Barça el millor club del món i no a caure simpàtic als rivals.

20.02hL'equip titu­lar: cada bar­ce­lo­nista és un entre­na­dor i són ben diver­ti­des les con­ver­ses sobre la idoneïtat de quins fut­bo­lis­tes hau­rien de jugar i quins no. Últi­ma­ment, els que estem –massa– engan­xats al Twit­ter, estem pen­dents de l'ali­ne­ació titu­lar per poder infor­mar a la família i als amics i avançar-los l'equip que avui ens hau­ria de reen­gan­xar a la lliga, i no només a la lliga, sinó a la creença que ho poden tot. Com era de pre­veure, juga­ran Cesc i Ney­mar, el Tata Mar­tino opta per l'11 de gala per plan­tar cara al líder.

20.57h­Tot a punt: els ner­vis, com sem­pre passa en aquests par­tits, aflo­ren. Bar­reja de sen­sa­ci­ons, records de par­tits èpics, tot és pos­si­ble i més, quan pen­ses que tenim el Messi i que el 10 del Barça, en qual­se­vol moment, pot crear un esce­nari impre­vi­si­ble, aga­far la pilota, fer una mera­ve­lla i fer-me creure encara que podré fer la pae­lla de la lliga amb el Toni Malé.

21.47h­Mitja part i 2 a 2: en aquests pri­mers 45 minuts m'ha sem­blat que els errors i la pre­ci­pi­tació han tin­gut tanta incidència com el talent dels millors fut­bo­lis­tes. El par­tit és elèctric, ràpid. El Barça ense­nya les seves car­tes: som capaços del millor i del pit­jor.

22.28hUn cop de puny sobre la taula: anem 3 a 3 i pot pas­sar qual­se­vol cosa, però el Barça només té una opció per gua­nyar la lliga, gua­nyar aquest par­tit per qüesti­ons matemàtiques és clar, però també perquè neces­si­tem una victòria que ens recon­ciliï amb el millor equip del món. Tot és pos­si­ble, però és ara o mai. Hem d'anar-hi, anar-hi i anar-hi.

22.51h­Victòria, eufòria i espe­rança: el més bo d'aquest Barça, com també d'aquest país nos­tre, és que hem per­dut la por de vèncer i, per tant, podem. Messi, amb els seus tres gols al camp del Madrid, una vegada més ens porta a la glòria, d'acord una glòria momentània, però feia massa dies que no assa­boríem una ale­gria tan gran com aquesta. Hem de seguir aquest estel del Ber­nabéu, hem de con­ti­nuar remant. Torna l'espe­rança.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.