José Mourinho ho va acabar de prostituir tot, però no ens enganyem, la podridura ja era al club que va abandonar l'any passat. Només va caler escoltar a la zona mixta un cop acabat el clàssic el futbolista més sobrevalorat fora d'un terreny de joc, Sergio Ramos, i a qui a força de plors i pressions ha guanyat aquest any la Pilota d'Or, Cristiano Ronaldo. No ens hem mogut d'on sempre hem estat: si les coses van bé al Madrid, tot és esportiu, tot són bones relacions i un món ideal. Si no, torna la conspiració.

Si fóssim en un món normal, és a dir, en una competició en què regnés el respecte i l'honor entre els esportistes, potser Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos no tornarien a jugar ja aquest curs, bé perquè els estaments esportius els clavarien una bona sanció, o bé perquè el seu club els hauria d'apartar per indignes, poca-soltes i pocavergonyes amb l'entitat i amb el futbol. El Madrid, no ho dubtem, no farà res, perquè és el món en què viu des de fa anys: excels en la victòria (fer el passadís als jugadors del Bilbao; encara que el seu tècnic va vomitar de tot quan va perdre una lliga contra el Barça fa anys) i mal perdedors quan les coses no van com han d'anar.

El Madrid és la jugada de Pepe al camp de l'Elx, una entitat que ja fa anys que ha perdut la vergonya i l'honor, i que alinea jugadors deshonestos com el brasiler reconvertit a portuguès, que fa mal als rivals i fingeix com un mal esportista per provocar. Nefast esportista, aquest central.

Al Madrid, quan guanyen el Barça, per exemple en la final de la copa del Rei de fa unes temporades (amb botifarres de Pepe a l'afició del Barça incloses), tot és una bassa d'oli i el discurs es basa en conceptes edulcorats, que converteixen en verí quan els derrotats contra els blaugrana són ells.

Mourinho va ensinistrar tots els seus esportistes, des de Casillas fins a Pepe, passant per Ramos i Alonso i arribant a un lamentable Cristiano Ronaldo, la viva imatge d'un jugador que sap que té un trofeu que mai podrà lluir mentre Messi segueixi jugant a futbol. Acomiadat Mourinho, algú va pensar que el soroll disminuiria, i a la primera clatellada blaugrana, en un partit disputadíssim, emocionant i en què es van xiular més penals dels que hi va haver (el de Cristiano va ser fora de l'àrea), ha tornat a aparèixer la mala baba madrilenya de torpedinar sense cap mirament ni vergonya el rival que t'ha guanyat merescudament.

El Madrid ha aconseguit que cada cop que perd contra el Barça es parli dels àrbitres, es posi en dubte el triomf blaugrana, s'insulti el futbol i que ells no facin mai autocrítica.

Queda, per a l'esperança, que l'entrenador de l'equip blanc, l'italià Carlo Ancelotti, encaixés la derrota contra el Barça donant per bo el mínim avantatge que encara té respecte al Barça. Un raig de llum entre tanta tenebra. Malgrat el gest de l'italià a la sala de premsa, la sortida dels dos llops després a la zona mixta ens anuncia jornades dures fins a la final de la copa i l'acabament de la lliga, en què tot tornarà a estar sota sospita.