Quina vergonya. Si algú vol inflar pit per dir que és la millor lliga del món més val que faci un cop d'ull al seu voltant per veure i apreciar que és còmic que una competició no sàpiga només unes hores abans de quins protagonistes podrà disposar. Els que organitzen la lliga espanyola de futbol no tenen cap respecte ni pels aficionats ni pels professionals ni pels patrocinadors que hi deixen un grapat de diners ni pels operadors televisius que programen partits sense saber a qui hi deixaran actuar. Ja sabem que si és un dia festiu i coincideix amb la reunió que ha de fer el comitè de competició es fa difícil la trobada. Les seves agendes no permeten segons què i cal ajornar-ho tot. Els entrenadors no saben quins jugadors podran tenir pendents d'un comitè gens respectuós amb la seva feina.

L'entrenador de l'Espanyol, Javier Aguirre, va ser molt explícit després del partit de dimarts contra el Màlaga. Davant la pissarra i davant dels seus jugadors per explicar-los com s'havia d'afrontar el partit no tenia les referències de l'adversari. El Màlaga, tampoc. Estava pendent de les sancions als seus jugadors. Quin bunyol! Quin menysteniment a la professionalitat i quin poc respecte al futbol i a la lliga. El comitè de competició no s'havia pronunciat hores abans sobre les sancions als jugadors andalusos que estaven pendents de saber-ho. Gens seriós, tot plegat.

Si això algú té el valor d'explicar-ho a la gent de l'NBA i de l'NFL, les lligues professionals de bàsquet i futbol americà, es pensaran que els prenen el pèl. O explicar-ho a algunes de les lligues de futbol europees, també. Tan fàcil que seria copiar alguns criteris i maneres de fer de la seva organització per vestir i reconèixer als jutges esportius una autoritat moral i un respecte que ara mateix no tenen d'un col·lectiu que els pateix cada setmana. Pensem en els futbolistes i probablement també en els àrbitres, que en moltes ocasions són jutjats sobre el que ells han decidit en un terreny de joc per un comitè que es troba una estona i fa petar la xerrada. Ningú no ha estat capaç de regular un aspecte important que fa parlar i parlar sobre la seriositat de la competició i deixa en evidència una professionalitat que s'ha de reclamar i exigir sempre. El comitè de competició està en el punt de mira de tothom. Per les seves actuacions sabem que l'encerten poc i que no són gens eficaços. No tenen ni sembla que vulguin tenir cap compromís per un esport en què han de vetllar per impartir justícia, en el més ampli sentit de la paraula, i resulta que sovint els colors i la personalitat del presumpte infractor pot determinar el càstig. Volen repartir justícia i no actuen d'ofici. Es volen estalviar problemes i permeten que allò que ha vist tothom i és greu o molt greu quedi sense càstig argumentant que no es pot tornar a xiular un partit. És una excusa de mal pagador. És mandra i poca professionalitat. És voler estalviar-se maldecaps i que la polèmica alimenti les hores fins al proper partit. Qui dia passa any empeny. Donen un mal exemple a la graderia, i els aficionats tenen marge per a qualsevol ximpleria. Sovint castiguen les declaracions i obvien la violència. No fan cap favor a l'esport i es mouen entre estirabots que ajuden ben poc a consolidar el joc net. Hi ha molts casos viscuts en la lliga de futbol que ara mateix ens vénen al cap. I que van ser mal solucionats, gens exemplars i molt mal gestionats. Això està enquistat. I ho mouen quatre aficionats als quals no agrada l'esport. Segur. Poc professionals.