Trenta-tres gambades són les que va fer l'atleta britànic Richard Kilty per guanyar l'or en els 60 m del mundial d'atletisme en pista coberta. 6 segons i 49 centèsimes fa poques setmanes a Sopot (Polònia). Kilty va anar-hi de rebot per la lesió a última hora del seu company James Dasaolu. Una lesió de tendó gairebé calcada a la que va tenir Kilty sis setmanes abans de la selecció per als Jocs de Londres. S'entrenava amb el grup de Linford Christie. Havia de formar part de l'equip de la Gran Bretanya, però aquella lesió el va fer tocar fons i reviure vells fantasmes del passat. Kilty es va quedar sense patrocinadors i sense cap beca. Malvivia als afores de Londres i va tornar a casa, a Stockton. Per guanyar algunes lliures, feia xerrades a la presó i treballs puntuals en algun gimnàs. Mai va demanar cap ajuda. La seva família ho va fer quan ell tenia 13 anys i no en guardava un bon record. Els seus pares eren propietaris d'un pub a Middlesbrough. El negoci va fer aigües i tota la família (pares i quatre germans) van demanar ajuda als serveis socials. Els van deixar una habitació d'un alberg per a persones sense sostre a Stockton. Hi van viure set mesos. Kilty encara recorda les xeringues dels drogoaddictes i, fins i tot, alguna punyalada en les múltiples baralles que hi havia. El febrer del 2013 es va apuntar a l'exèrcit, però el seu pare Kevin –exatleta– li va demanar un últim intent. S'entrenava sol, a l'aire lliure en ple hivern. Al carril bici de la llera del riu Tees, fent sèries seguint amics que anaven en moto. L'estiu del 2013 va córrer els 100 m en 10.10 i els 200 en 20.34. Rana Reider, un dels entrenadors britànics més prestigiosos, se'l va emportar al centre d'alt rendiment de Loughborough. Dieta, treball biomecànic, psicòleg. Vida d'atleta professional i medalla d'or a Sopot un any més tard. Ara té ofertes per competir en la Lliga del Diamant aquest estiu i, fins i tot, per enfrontar-se amb Usain Bolt a Ostrava. Trenta-tres gambades que poden canviar una vida.