A part de tocar la pera, poca cosa més han fet
ho ha estat com mai abans
Aquesta setmana ha fet deu anys que la Federació Internacional de Patinatge, la FIRS, va reconèixer, de manera provisional, la federació catalana. Va ser una decisió del comitè executiu de la FIRS que havia de ser ratificada posteriorment, el novembre del mateix any, per l'assemblea de la federació. Una assemblea que es va fer a Fresno, als Estats Units, i que va acabar amb el no de la FIRS a la federació catalana, que, mentrestant, havia participat i guanyat, en el mundial B d'hoquei sobre patins a Macau. Entre els mesos de març i novembre del 2004 la Federació Espanyola de Patinatge i el CSD van fer tot el que va caldre per revocar el reconeixement de la federació catalana. I se'n van sortir en aquella vergonyosa assemblea de Fresno, el resultat de la qual va anul·lar posteriorment el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) i que va obligar a una nova assemblea, el 2005, a Roma, amb el mateix resultat que a Fresno.
Ja fa deu anys de tot això. Deu anys en què no ha canviat gens ni mica l'hoquei sobre patins a l'Estat espanyol. Els clubs i els jugadors catalans són els millors, i no hi ha res que faci pensar que pot canviar. Tampoc hi era el 2004, i si res no ha canviat, potser és perquè tothom ha seguit fent la feina, en aquests anys, de la mateixa manera. Els clubs catalans treballen i formen els jugadors i la federació espanyola és la que infla el pit pels èxits de l'hoquei sobre patins espanyol.
En la lliga 2003/04, la que s'estava disputant quan la federació catalana va ser reconeguda, hi jugaven setze equips, dotze de catalans i quatre de fora de Catalunya –Liceo, Tenerife, Oviedo i Alcobendas–. En la lliga 2013/14 també hi ha 16 equips, catorze de catalans i dos de fora –Liceo i Cerceda–. En aquests deu anys només hi ha hagut dos equips de fora de Catalunya, al marge dels esmentats, que hagin jugat en la màxima categoria: l'Alcoi i el Vigo. Anem als títols. Des del març del 2004 fins avui s'han posat en joc 31 títols d'àmbit espanyol en categoria masculina i 19 en la femenina. Els equips catalans n'han guanyat 29 en nois i 16 en noies. Cinc clubs catalans diferents en nois i quatre en noies han estat campions en alguna competició espanyola. Els cinc títols d'equips espanyols se'ls reparteixen dos clubs: el Liceo en nois i el Biesca Gijón en noies. En les categories de promoció, dels 40 títols que s'han jugat en aquests anys, 34 els han guanyat equips catalans –11 clubs diferents.
En les competicions europees s'han disputat 30 títols en nois i 18 han estat per a equips catalans –cinc clubs diferents– i cinc per a equips de la resta d'Espanya –Liceo i Tenerife–. En noies, les vuit edicions de la copa d'Europa se les han repartit els clubs espanyols –quatre el Gijón i una l'Alcorcón– i els catalans –tres el Voltregà.
Tot això fa que els èxits de les seleccions espanyoles els aconsegueixin, sempre, una majoria absoluta de jugadors catalans –en ocasions tots els jugadors ho són–. Des del març del 2004, Espanya ha guanyat cinc mundials i cinc europeus masculins, i un mundial i tres europeus femenins en categoria absoluta, i tres mundials i dotze europeus en les categories de promoció.
L'hoquei sobre patins espanyol sempre ha estat un paràsit del català. Des del 2004 ho ha estat com mai abans i, a sobre, després d'haver-nos passat per la cara el passaport que diu que som, si us plau per força, espanyols. A part d'això, de tocar la pera, no han fet res en deu anys. Han explotat la colònia i prou. Que tan aviat com sigui possible ho hagin de lamentar.
