Es veu que el davanter del Granada, cedit per l'Udinese, és una bona peça. Ja se'l coneixia més per la seva activitat nocturna que per la futbolística, d'aquí el sobrenom. Llegia, ahir en aquest diari, sobre el seu positiu per cocaïna, que havia consumit en l'ús privat i no per millorar el seu rendiment esportiu. I que ja el van inhabilitar uns mesos per llançar una ampolla de plàstic a un àrbitre. Però és que l'heroi de l'ascens del Granada a primera reapareixia el dia que li van fer el control després de superar una llarga lesió. A Granada ni tan sols esperaran la contraanàlisi i el davanter ja no s'hi entrena. Encara tenia un any de contracte i no tornarà al seu club d'origen, del mateix propietari.

Més enllà de la substància, l'antecedent de positiu futbolístic més immediat és del romanès del Chelsea Adrian Mutu –rescindit també i fitxat per la Juventus amb només set mesos apartat–, si bé la imatge que em ve al cap és la de Robbie Fo·ler celebrant un gol simulant que esnifava la ratlla de fora perquè els aficionats del seu rival amb el Liverpool, l'Everton, l'acusaven de ser-ne addicte. O la cara desencaixada de Maradona als Estats Units celebrant un gol davant tot el món. Sempre he tingut l'estranya (i poc argumentada) relació d'idees entre futbol i alcohol d'alta graduació. Potser George Best o Paul Gascoigne en tinguin alguna culpa. Molt estranya també aquesta imatge dels suplents devorant pipes a la banqueta. La llegenda del conyac transcendeix el futbol i arriba al ciclisme, un altre esport en què la droga també ha aparegut al llarg de la història –l'ídol Pantani va traspassar per sobredosi de coca–. Però no m'imagino els heroics aficionats del final de l'etapa reina de la Volta –sí que em vaig haver d'imaginar la pujada de Purito i companyia–veient el seu esport favorit mentre augmenten el grau d'alcohol a la sang a l'esprint. En canvi, sí que ho faig en el futbol. I si no, surtin al carrer, aquesta tarda.