El mite esportiu del 1936
L'any 1990, en plena eufòria de la recta final cap a la Barcelona olímpica del 1992 va veure la llum la primera edició d'aquest llibre, L'altra Olimpíada. Barcelona '36. En el pròleg, el seus autors, Carles Santacana i Xavier Pujadas, deien que “la majoria dels catalans no coneixen la seva història esportiva ni el contingut social i polític que aquesta ha tingut en el nostre país”. L'any 1990, un llibre que parlés com parla aquest llibre del que van ser els Jocs Olímpics de Hitler del 1936 i de la força de l'esport popular en la convulsa Europa dels anys trenta del segle XX no era un llibre per ser vist amb bons ulls per tots aquells que els queia la baba pensant en els Jocs Olímpics que s'havien de fer a Barcelona. L'any 2006, el llibre es va reeditar. Aquesta és l'edició, ampliada i més documentada, que ens trobem aquí. Aquesta obra va tenir el suport del programa del Memorial Democràtic, amb presentació del conseller de la Generalitat Joan Saura inclosa.
L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de començar el 19 de juliol del 1936. Per raons òbvies no es va fer mai i durant anys va ser un més dels mites de la Guerra Civil. Per als dos bàndols. Santacana i Pujadas ens expliquen d'on i de qui va sorgir la idea, del Moviment de l'Esport Popular Català, de les diferències que hi havia entre la cita de Barcelona i les anomenades Olimpíades Obreres que es feien des del 1921, del suport que va tenir i dels obstacles que va haver de superar fins arribar a l'últim i insuperable obstacle de l'aixecament militar feixista. En aquesta edició també hi ha una extensa documentació sobre el programa d'activitats –que, com es pot veure a la portada del llibre, que reprodueix el cartell, es va haver d'avançar tres dies a causa de la massiva inscripció– i dels equips que hi havien de participar. Eren altres temps, en els quals hi havia una altra manera de fer esport, fins i tot competint.