Assaig
del que es trobarà el Barça contra l'Atlético
Després de la victòria en el derbi i del triomf de l'Atlético de Madrid a San Mamés, el Barça es manté com a segon classificat en la lliga i continua depenent d'ell mateix per guanyar-la. Ni el Madrid, el tercer en discòrdia, ni els blaugrana han estat capaços de guanyar aquesta temporada a Bilbao, on anit els de Simeone van tornar a presentar la seva candidatura al títol en un partit espectacular. Ara ja ningú no dubta que l'Atlético mantindrà el pols fins al final. És un dels equips més durs d'Europa en aquests moments i el Barça es jugarà els quartos en la lliga i la Champions en tres partits que, si fem cas dels tres que ja hi ha jugat fins ara, riu-te'n del d'ahir. Cada partit té la seva història i un detall et pot capgirar el guió previst, però el derbi ben bé es pot prendre com un assaig del que pot passar contra els colchoneros.
El partit de Cornellà es preveia difícil per als blaugrana perquè un derbi sempre és un derbi i l'Espanyol és un equip intens, rocallós, perillós en el contraatac i en les jugades d'estratègia que, a més, contra el Barça, sol augmentar les seves prestacions per allò de la rivalitat més que centenària. Tots dos en van sortir reforçats. Els blaugrana, perquè saben que per guanyar una lliga s'han de resoldre partits com el d'ahir, i els blanc-i-blaus perquè durant 75 minuts, fins a la jugada del penal, van saber portar el partit pels camins que més els interessava per acabar amb un empat, o qui sap si amb un triomf.
El guió era previsible, però el desenllaç, incert, fins que Messi va marcar, de penal, en l'únic estadi de la primera divisió on encara no ho havia fet. Deu ser cert que els blaugrana tenen al cap el desastre de Valladolid, perquè no van sortir a fer la migdiada. Malgrat el fort vent, el pitjor enemic del bon futbolista, i la pressió al límit dels jugadors de l'Espanyol en totes les línies, el Barça va aconseguir ser protagonista en els primers vint minuts, a través del joc, la posició, el toc i la possessió. En aquesta fase, Messi i, sobretot, Neymar van tenir ocasions claríssimes per deixar el matx resolt. Però no van estar encertats davant de porta i, de mica en mica, els d'Aguirre van anar fent cada vegada el joc més travat. Sense continuïtat, al Barça, se'l veia incòmode i, pel contrari, l'Espanyol generava accions de perill a partir de segones jugades elaborades gràcies a la capacitat de Sergio García d'aguantar la bola i servir-la amb intel·ligència als que acompanyaven el contraatac.
En tot cas, la victòria a Cornellà-el Prat manté el Barça en molt bona disposició per guanyar la lliga, sempre que no es repeteixin episodis com el de Valladolid, virus contra el qual estan vacunats, segons deia Tata Martino en la sala de premsa. Només queden set partits, set finals, i el d'ahir era, a priori, un dels més difícils que li quedava, amb el permís del desplaçament a Vila-real i, és clar, la visita de l'Atlético al Camp Nou en l'última jornada.