La Volta Ciclista a Catalunya va començar per tercer any consecutiu a la meva ciutat, Calella. Que una gran cursa per etapes comenci a casa és una gran oportunitat per veure de prop, a més dels ciclistes, tot el que es mou al voltant. I més encara en una ciutat turística com Calella, que pot acollir tota l'estructura dels equips des d'un parell de dies abans de l'inici de la cursa. Aquest any no ho vam fer, però els dos anteriors sí que vaig anar amb les meves filles a fer la volta per la zona hotelera on hi havia instal·lats els vehicles dels equips. Allà vam tenir a l'abast, sense tocar això sí, les bicicletes, les rodes, els pedals, el material preparat per a l'avituallament. I moltes preguntes de les nenes –de 8 i 10 anys– sobre els estris que hi havia allà, que no s'assemblaven gaire a les seves bicicletes.

Tres anys de sortida de la Volta, i més que en vindran, i el pas de l'etapa del Tour entre Girona i Barcelona de l'any 2009, estan recuperant per a Calella una història ciclista que m'acaba transportant a la infantesa, quan el ciclisme no arrossegava els autocars immensos que arrossega ara i les bicicletes, de carreres, s'assemblaven més a les bicicletes de carrer.

La meva mare m'explicava que, de petit, havíem anat a veure com Pérez Francés havia guanyat una etapa de la Volta que s'havia acabat als Pins –els Pins és una altra manera d'anomenar el parc Dalmau, un gran parc que hi ha a Calella, a tocar de l'N-II–. Jo no ho recordo, i no m'estranya, perquè tirant d'hemeroteca he pogut comprovar que l'etapa de què em parlava la meva mare es va fer el setembre del 1964, quan em faltava poc per fer els quatre anys. Els anys 1963 i 1964, Calella va ser final i inici d'etapa de la Volta. El 1963 va guanyar el francès Graczyk i el 1964, Pérez Francés. Tots dos es van posar líders a Calella, però cap dels dos va acabar guanyant la cursa. Calella, la infantesa i el ciclisme també em porten a l'accident de tren del setembre del 1968, quan el xiulet de l'inici de la cursa de la festa major, a tocar de l'estació, va fer arrencar abans d'hora un tren i hi va haver un xoc just abans del túnel del Far. Hi va morir un maquinista.

Els records del ciclisme d'infantesa també em traslladen a Malgrat de Mar, on vaig néixer i on vaig viure poc més de tres anys. Allà es feia cada any, per la festa major, una cursa d'aficionats, que s'acabava davant l'ajuntament, a 50 m de casa de la meva àvia. No cal dir que teníem una visió privilegiada de la cursa, que es feia totalment dins del poble. I ja com a periodista, seguir la Volta a Catalunya del 1987 va ser una gran experiència.

La Volta d'aquest any, més encara amb el triomf d'un home de casa com Joaquim Rodríguez, ha significat un important pas endavant en el procés de consolidació de la prova catalana i retornar al ciclisme el seu paper d'esport del poble, que es viu i es veu a carrers i carreteres.