“No entenc com en un país amb tanta tradició futbolística es parla tan poc de futbol i tant d'altres assumptes secundaris.” Aquestes paraules de Gerardo Martino, entrenador del Barça, ens haurien de fer reflexionar a tots. Gaudim d'una de les millors lligues del món, amb equips buscant la glòria en la Champions i una selecció en un moment dolç. Hi ha una lluita ferotge per aprofitar les places europees que l'Atlético, el Barça i el Madrid deixen a la resta. També hi ha, a més, emoció per la zona baixa. Equips històrics amb molts problemes per sobreviure en la màxima categoria i d'altres, amb menys pedigrí, assolint fites dignes de menció. Però no. Res d'això no interessa. Seccions d'esport que no parlen del gran partit de Carlos Vela, de les aturades de Kiko Casilla i de la gran feina que està fent el Rayo Vallecano amb un pressupost mínim. Molts mitjans, buscant el gran titular, la rellevància immediata en lloc de la informació de qualitat, ofereixen polèmiques més enllà del futbol. S'afirma sense complexos que tal entrenador té ordres directes de deixar a la banqueta un futbolista determinat. I d'això, d'una cosa tan habitual com ser a la banqueta, se'n fa un debat nacional que dura mesos. Els mateixos protagonistes, jugadors i entrenadors també tenen la seva quota de culpabilitat. Davant d'un resultat advers, es diu que aquell àrbitre és imparcial i que sempre busca fer la guitza. Que hi ha una campanya per donar el títol de lliga a aquells que són més macos o per enfonsar a la segona divisió aquells altres. Tot i això, aquest grapat de maniobres tenen un objectiu clar: desviar l'atenció cap a una altra banda. Una tendència molt perillosa, ja que els debats extraesportius no són fidels a l'essència del joc. Pot semblar que les audiències pugen quan es repeteix trenta vegades un penal dubtós i no pas repassant les imatges del partidàs que s'ha disputat a Los Cármenes. I és que, desgraciadament, molts mitjans no informen, sinó que agiten la polèmica i després la donen mastegada a l'espectador. Una filosofia que dóna rendiments a curt termini, però que acabarà avorrint-nos a tots. Amb mi que no hi comptin.