Si es vol, la sanció de la FIFA que inhabilita el Barça a fitxar durant un any es pot encaixar en el retrat cada cop més negre d'una junta directiva que, per ineptitud o per malícia vers el club i avarícia vers interessos particulars, pot estar duent el Barça a un punt de no-retorn pel que fa a la figura dels socis com a propietaris del club. Tres anys de deambular per inèrcia del passat heretat i sense projecte propi de futur, el cas Neymar, la dimissió de Rosell, l'opacitat del paper creixent de Qatar com a propietari a l'ombra i ara la sanció de la FIFA. Massa coses perquè aquesta directiva quedi exempta de la mateixa sospita que tenim de tants altres colls blancs en què la corbata amaga la indesitjable ànima d'un malfactor.

Si també es vol, però, la notícia caiguda ahir com un míssil a la fràgil línia de flotació del Barça es pot encaixar com un nou episodi d'una gran maniobra orquestrada, que tampoc som tan càndids per creure'ns que tanta pluja d'expedients X sigui casual. Hi ha necessitat de posar fi a l'hegemonia del Barça, i més en el moment que vivim com a país. La pràctica de reclutar joves valors menors d'edat no és cap exclusiva blaugrana, i algun interès ocult i teledirigit deu haver-hi a posar la lupa en el Barça i no en altres clubs. Pobres directius, doncs, que els toca dirigir la nau en època de setge.

Entre aquests dos extrems que admeten infinites posicions híbrides, els socis del Barça estan convocats dissabte a votar pel futur de l'estadi, que no se sap si vol dir remodelar el camp i fer el nou Palau, lliurar un xec en blanc a una directiva tan sospitosa de ser culpable com víctima, o aprovar una despesa faraònica que només un xeic àrab pugui pagar. Planyo el soci, cridat a votar no se sap ben bé què i en ple desconcert. Tant, que fins i tot el futur del referèndum de dissabte genera un gran dubte. No és el moment de votar res o, aprofitant que hi ha urnes, és l'hora de fer-ho botar tot amb un no aclaparador?