Segur que me'n deixo alguna: que si dopatge sistemàtic, que si el millor jugador del món no paga prou a Hisenda, que si el contracte de l'estrella emergent evadeix impostos, que si el club més estimat del món explota els nens... Tot això en cosa de mesos. Ja ho he escrit, però ho reitero: no en tinc proves, però tot el que ha motivat acusacions, mesures preventives i, ara, sancions contra el Barça és comportament habitual als grans clubs. I mentre només rebi el Barça, tenim tot el dret a malpensar. El club és una de les icones del país i, com les altres, va rebent i rebrà patacades amb tota la mala llet per fer-lo descarrilar. Perquè si descarrila el Barça, i Artur Mas, i CiU, ERC, i Òmnium, i l'ANC, i Grífols i... representa que descarrilarem milions de catalans cabuts que volem marxar fora de la Via Làctia.

No, no sóc ni victimista ni busco excuses, ni centrifugo els problemes, ni sempre miro cap a Madrid, ni m'autocensuro, ni deixo de buscar respostes als interrogants. Tranquils, no sóc babau i sé que a tot arreu hi ha roba bruta. Però de la mateixa manera que reclamo que aquest país pugui relacionar-se amb els seus veïns en un pla d'igualtat i sense cap submissió, exigeixo que el Barça sigui tractat com la resta de clubs del seu nivell. Quan sigui així, quan el jutge Ruz reclami els contractes –per exemple– de Cristiano Ronaldo i Gareth Bale, quan el soci Jorge Casas del Madrid li clavi un punyal –encara que sigui demanant disculpes– a Florentino Pérez i el porti al jutjat i quan s'investigui la situació de tots els menors d'edat estrangers de tots els clubs de l'Estat, aleshores, i només en aquell moment, seré el primer de reclamar que el Barça sigui un club net, pur i immaculat. Que ho ha de ser.

No em va agradar que el club reclamés ahir que no li apliquin la norma que restringeix els fitxatges d'estrangers menors d'edat. Reclamo igualtat d'oportunitats per a tothom –la que se li està negant fa mesos al Barça– i no un privilegi que trobo injustificable. Però no ens confonguem: per babaus que siguin, és impossible que aquesta junta i l'anterior vulnerin durant quatre anys una norma –que ho han fet– si no és que hi havia tolerància perquè, si bé no s'ha respectat la regla, l'esperit de la norma s'ha preservat escrupolosament. Fins que la tolerància s'ha acabat. Amics, a més de ser honestos, us heu de vestir bé.

Més hauria valgut que Bartomeu, en comptes de demanar un tracte diferenciat, hagués solemnitzat ahir que el Barça pagarà la multa, però que si no li aixequen la prohibició de fitxar, el club instarà la revisió dels milers de casos similars de què té coneixement, segons la nota que va fer pública dimarts. Un per un, peti qui peti. És més, li demano que ho faci i demano als socis que l'hi exigeixin. Ja n'hi ha prou de parar l'altra galta. La FIFA –que té normatives com aquesta de molt dubtosa empara en el dret europeu– i les merles blanques que han volgut posar contra les cordes un model de formació esportiva i personal d'èxit –i el club que l'impulsa– han de saber que han destapat la caixa dels trons. I han de tenir por que els exploti a la cara.