La roda de la premsa del president del Barcelona ens deixa un titular: “No ens hem equivocat en res.” Es repeteix la història, com en el cas Neymar, els horaris dels partits, la grada d'animació i el Boixos Nois, el fitxatge del central, Abidal, Guardiola, Cruyff, la demanda de responsabilitat contra Laporta i companyia, la por de Florentino... Ni un punt d'autocrítica. La culpa de tot és d'una mà negra que flagel·la el Barça en diversos àmbits i que ho abasta tot. Diuen fonts del Barcelona que quan es descobreixin els noms en qüestió ens quedarem amb la boca oberta... Doncs, aleshores, valentia i a informar, perquè la sensació que ens queda és la d'una actuació absolutament infantil i fora de lloc. Anem al que ens ha portat fins aquí, és a dir, a la sanció exemplar que ha rebut el FC Barcelona i mirem de donar llum al lector per entendre aquest desastre perquè el nom del Barça ha quedat durament tacat. Potser, a continuació, entendrem per què Josep Maria Bartomeu es va dedicar ahir a tirar pilotes fora...

Quan el 5 de febrer del 2013 la FIFA va enviar la primera petició d'informació sobre el jugador coreà Lee, Bartomeu era el responsable de la part esportiva del club com a vicepresident de Sandro Rosell. L'habitual secretisme de l'àrea, fomentat per l'expresident i seguit pel seu directiu de confiança, va fer que la junta directiva no s'assabentés de res. Vaja, com en el cas Neymar. L'àrea jurídica, que hauria d'haver traçat el pla per respondre a la denúncia presentada a la FIFA, tampoc. I és clar, sense notícies no es pot fer cap al·legació. Els executius, conscients de la infracció, no van saber documentar la informació demanada de cada futbolista de manera que el club pogués salvar l'escull, la qual cosa va provocar l'apertura d'un expedient sancionador. D'això tampoc se'n va assabentar cap membre de la junta. Mai aquest cas va ser tractat per la directiva blaugrana fins abans-d'ahir, quan va esclatar la notícia i tots van conèixer la greu situació a través dels mitjans de comunicació. En aquest moment, el responsable de l'àrea esportiva, Josep Maria Bartomeu, ja era el president de l'entitat.

Bartomeu va acusar ahir directament la Federació Catalana de Futbol (FCF) de servir les llicències de tots els nens ara sancionats. És clar, si els responsables de l'ordre tramiten les fitxes, doncs endavant! La llei és la llei, però si entre tots mirem cap a un altre costat... En tot aquest període, el Barça ha estat representat en la federació catalana pel directiu Jordi Mestre, abans responsable del futbol de base i ara vicepresident esportiu. Ell sí que estava assabentat de la normativa i de la infracció que estava cometent el club, ja que fonts de la federació catalana alerten que era precisament ell qui pressionava Alberto Baza, el secretari general de l'organisme, per tramitar aquestes llicències sense comptar amb tota la documentació que la FIFA exigeix. I ja se sap que el Barcelona té molta força... Mentrestant Andreu Subies, el president de la FCF, calla. Espera ordres. De la federació espanyola, de la qual depèn i amb la qual fa negocis particulars, i del Barça, que és el que el va posar i al qual sempre ha rendit compliment. Jordi Mestre no va calcular els riscos, no va informar a la junta i no es va dignar, ni tan sols, a conèixer quina sanció podria rebre el Barça en cas que la FIFA acabés el seu procés investigador contra els interessos del club que representa.

Josep Maria Bartomeu i Jordi Mestre tenien una bomba al seu departament i no van fer res per desactivar-la. I ha acabat explotant. Avui ells dos tenen la responsabilitat del projecte esportiu del Barça, el de la renovació del planter, el de donar altes i baixes, el de posar les bases de l'èxit del Barça del futur. Els socis valoraran si després de veure el que ha passat estan o no capacitats per liderar el procés.

Mentrestant, Toni Freixa, en nom del Barça, ha posat a les mans dels prestigiosos advocats José Juan Pintó Sala i Juan de Dios Crespo la defensa del club davant la FIFA, el TAS o qui calgui. I tots plegats, tots els membres de la junta, es preparen per al referèndum de demà per fer el nou Camp Nou. I és clar, pilotes fora. I la Masia com a excusa: és que no seguirà sent un exemple sense estrangers menors de setze anys? Quina falta de respecte a la gent que hi treballa! I conxorxes pertot arreu. I aquí no passa res. I així fins al 2016. Sense comentaris.

Seguim tenint pressa. Per aconseguir la llibertat i per una regeneració obligatòria i molt necessària de molts llocs de poder. Molts.