La roda de la premsa del pre­si­dent del Bar­ce­lona ens deixa un titu­lar: “No ens hem equi­vo­cat en res.” Es repe­teix la història, com en el cas Ney­mar, els hora­ris dels par­tits, la grada d'ani­mació i el Boi­xos Nois, el fit­xatge del cen­tral, Abi­dal, Guar­di­ola, Cruyff, la demanda de res­pon­sa­bi­li­tat con­tra Laporta i com­pa­nyia, la por de Flo­ren­tino... Ni un punt d'autocrítica. La culpa de tot és d'una mà negra que fla­gel·la el Barça en diver­sos àmbits i que ho abasta tot. Diuen fonts del Bar­ce­lona que quan es des­co­brei­xin els noms en qüestió ens que­da­rem amb la boca oberta... Doncs, ales­ho­res, valen­tia i a infor­mar, perquè la sen­sació que ens queda és la d'una actu­ació abso­lu­ta­ment infan­til i fora de lloc. Anem al que ens ha por­tat fins aquí, és a dir, a la sanció exem­plar que ha rebut el FC Bar­ce­lona i mirem de donar llum al lec­tor per enten­dre aquest des­as­tre perquè el nom del Barça ha que­dat dura­ment tacat. Pot­ser, a con­ti­nu­ació, enten­drem per què Josep Maria Bar­to­meu es va dedi­car ahir a tirar pilo­tes fora...

Quan el 5 de febrer del 2013 la FIFA va enviar la pri­mera petició d'infor­mació sobre el juga­dor coreà Lee, Bar­to­meu era el res­pon­sa­ble de la part espor­tiva del club com a vice­pre­si­dent de San­dro Rosell. L'habi­tual secre­tisme de l'àrea, fomen­tat per l'expre­si­dent i seguit pel seu direc­tiu de con­fiança, va fer que la junta direc­tiva no s'assa­bentés de res. Vaja, com en el cas Ney­mar. L'àrea jurídica, que hau­ria d'haver traçat el pla per res­pon­dre a la denúncia pre­sen­tada a la FIFA, tam­poc. I és clar, sense notícies no es pot fer cap al·legació. Els exe­cu­tius, cons­ci­ents de la infracció, no van saber docu­men­tar la infor­mació dema­nada de cada fut­bo­lista de manera que el club pogués sal­var l'escull, la qual cosa va pro­vo­car l'aper­tura d'un expe­di­ent san­ci­o­na­dor. D'això tam­poc se'n va assa­ben­tar cap mem­bre de la junta. Mai aquest cas va ser trac­tat per la direc­tiva blau­grana fins abans-d'ahir, quan va escla­tar la notícia i tots van conèixer la greu situ­ació a través dels mit­jans de comu­ni­cació. En aquest moment, el res­pon­sa­ble de l'àrea espor­tiva, Josep Maria Bar­to­meu, ja era el pre­si­dent de l'enti­tat.

Bar­to­meu va acu­sar ahir direc­ta­ment la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol (FCF) de ser­vir les llicències de tots els nens ara san­ci­o­nats. És clar, si els res­pon­sa­bles de l'ordre tra­mi­ten les fit­xes, doncs enda­vant! La llei és la llei, però si entre tots mirem cap a un altre cos­tat... En tot aquest període, el Barça ha estat repre­sen­tat en la fede­ració cata­lana pel direc­tiu Jordi Mes­tre, abans res­pon­sa­ble del fut­bol de base i ara vice­pre­si­dent espor­tiu. Ell sí que estava assa­ben­tat de la nor­ma­tiva i de la infracció que estava come­tent el club, ja que fonts de la fede­ració cata­lana aler­ten que era pre­ci­sa­ment ell qui pres­si­o­nava Alberto Baza, el secre­tari gene­ral de l'orga­nisme, per tra­mi­tar aques­tes llicències sense comp­tar amb tota la docu­men­tació que la FIFA exi­geix. I ja se sap que el Bar­ce­lona té molta força... Men­tres­tant Andreu Subies, el pre­si­dent de la FCF, calla. Espera ordres. De la fede­ració espa­nyola, de la qual depèn i amb la qual fa nego­cis par­ti­cu­lars, i del Barça, que és el que el va posar i al qual sem­pre ha ren­dit com­pli­ment. Jordi Mes­tre no va cal­cu­lar els ris­cos, no va infor­mar a la junta i no es va dig­nar, ni tan sols, a conèixer quina sanció podria rebre el Barça en cas que la FIFA acabés el seu procés inves­ti­ga­dor con­tra els interes­sos del club que repre­senta.

Josep Maria Bar­to­meu i Jordi Mes­tre tenien una bomba al seu depar­ta­ment i no van fer res per desac­ti­var-la. I ha aca­bat explo­tant. Avui ells dos tenen la res­pon­sa­bi­li­tat del pro­jecte espor­tiu del Barça, el de la reno­vació del plan­ter, el de donar altes i bai­xes, el de posar les bases de l'èxit del Barça del futur. Els socis valo­ra­ran si després de veure el que ha pas­sat estan o no capa­ci­tats per lide­rar el procés.

Men­tres­tant, Toni Freixa, en nom del Barça, ha posat a les mans dels pres­ti­gi­o­sos advo­cats José Juan Pintó Sala i Juan de Dios Crespo la defensa del club davant la FIFA, el TAS o qui cal­gui. I tots ple­gats, tots els mem­bres de la junta, es pre­pa­ren per al referèndum de demà per fer el nou Camp Nou. I és clar, pilo­tes fora. I la Masia com a excusa: és que no seguirà sent un exem­ple sense estran­gers menors de setze anys? Quina falta de res­pecte a la gent que hi tre­ba­lla! I con­xor­xes per­tot arreu. I aquí no passa res. I així fins al 2016. Sense comen­ta­ris.

Seguim tenint pressa. Per acon­se­guir la lli­ber­tat i per una rege­ne­ració obli­gatòria i molt necessària de molts llocs de poder. Molts.