Avui fa cinc dies que el Nàpols va tenir el gust de superar el que per mi –i també pels resultats– és el millor equip del futbol italià. I el va guanyar bé, 2-0, amb autoritat i obligant Gianluigi Buffon a ser protagonista. Molt protagonista.

Malauradament, però el seu entrenador va ser incapaç d'assaborir l'èxit. Els disset punts que separen en l'actualitat el Nàpols i la Juve couen en l'interior de Rafa Benítez. L' explicació del madrileny sobre el panorama actual del futbol italià no té gaire complicacions: “La Juve? Amb diners tot és més senzill.” Diria que no és la primera vegada que l'argument agafa una direcció similar. A Benítez li agrada molt, massa, veure els diners que té el d'aquí i el de més enllà, el que inverteixen uns i altres. És una preocupació recurrent i en la seva situació actual, no em convenç gens.

Primer de tot perquè per molt que el pressupost de la Juve sigui superior al del Nàpols, la inversió en la seva plantilla ha estat ostensiblement superior a la dels torinesos enguany. El propietari del seu club, Aurelio de Laurentiis, ha fitxat per valor de més de 100 milions d'euros mentre que la Juve no ha arribat als 30. 100 milions! La dada és prou contundent per ensorrar la teoria de Benítez d'una revolada. De fet va ser l'argument de defensa del seu col·lega a la banqueta rival, Antonio Conte. I en segon lloc, em sembla molt qüestionable atribuir els èxits de la Juve a una mera bonança econòmica. Perquè no és així, de cap manera. Aquesta vecchia signora està construïda amb gust. És un dels equips que més ha entretingut els italians en els últims anys, segur, una petita revolució enmig de la crisi, i el producte d'un entrenador amb un mèrit enorme com Conte, que ha sabut donar una identitat a un equip que no la tenia, que havia perdut pedigrí. La manera com pressiona l'equip quan està bé i la seva manera de desbordar-te arribant amb molta gent no es compra amb diners, es treballa. El repte de Benítez en la seva primera temporada a Nàpols no era gens senzill, s'enfrontava a un equip fet, a un producte acabat, amb tots els detalls i molt ben dissenyat. Potser els disset punts de distància en són una evidència excessiva, però no definitiva. Amb els equips de Milà defenestrats, Rafa té una gran oportunitat de llaurar en futur proper. Agradarà més o menys, però ha demostrat que té les idees de l'equip que vol claríssimes. Un grup construït des de la solidesa defensiva i amb futbolistes de qualitat a dalt. Insigne, Mertens, Hamsik, Higuaín, Callejón... Crec que ha fitxat prou bé. El seu equip pot tenir una projecció ascendent en el temps mentre que la Juve, que ja ha assolit el seu màxim rendiment, en un moment o altre s'haurà de renovar, començant per l'eix de tot, Pirlo, que ja té 34 anys i amb el dubte de què passarà amb futbolistes com ara Pogba i Vidal, cotitzats per clubs amb un poder adquisitiu notable. És per això que no entenc Benítez quan pren camins que no el condueixen enlloc.